Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


31 de maig 2011

- BH Bicicross infantil

La versió més petita i femenina, la Happy en color rosa, de la Bicicross de BH.
En P. me la va portar per posar-la en condicions. Tinc poques fotos, però finalment m'he decidit de posar-la aquí en aquesta mena de colecció virtual que és Bicinova. D'alguna manera també fou una clàssica dins el mercat infantil de finals dels 80's. Per nenes guerreres!
Originalment portava uns neumàtics blaus, com els Michelin Cobra però en tamany de 16"
Moltes gràcies P. per l'encàrreg!



29 de maig 2011

La policia més fosca


Divendres 27 de maig 2011, Plaça Catalunya, 8:00AM.
Servint-se de  l'engany, la policia més fosca va acordonar tota la zona de Plaça Catalunya, al centre de Barcelona, amb el pretext de retirar els objectes potencialment perillosos de cara a una possible celebració blaugrana l'endemà dissabte a la final de la Lliga de Campions.
La policia va encerclar els acampats i els escombriares municipals van procedir a carregar tot es material als camions de la neteja. Lluny de netejar, el què van fer és robar tota la infraestructura de l'acampada, tendals, pancartes, ordinadors, taules, cadires...  Des de fora, l'accés a la plaça estava bloquejat per els polis de negre, armats de cap a peus, que no deixaven entrar ni sortir, ni gent, ni aigua, ni menjar. 5 hores després, a ple sol, van començar a marxar escortant els camions dels escombriaires.
Després, argumentant que dos individus havien punxar les rodes d'un dels camions, (probablement una altra mentida, com la de que 37 policies van resultar ferits), els policies van obeir ordres d'algú invisible i van començar a pegar a la gent indefensa, a disparar amb pistoles bales de goma contra les persones.

Va ser una prova de foc per els indignats, per a la no-violència.
La policia va demostrar que obeeix ordres, que és simple i primaria, que no té criteri propi, en una economia tan fràgil, per molts d'ells la por de perdre la feina, per molts altres les ganes de fer el soldat d'una guerra imaginària. Llastimós és dir poc.
I el màxim responsable, el que dóna ordres, escollit democràticament al Parlament del nostre pais, demostra la pobríssima qualitat humana de l'esfera política catalana a qui representa.
Bé que la seva por, la por idiota del poder enfront el poble, va quedar palesa.

Però això segueix, a la tarda la plaça era plena a vessar. També va quedar palesa la unió i la victòria de no haver caigut al seu parany. Volien que anessim a òsties i no, no hi pensem anar.

Molts videos i moltíssimes fotos hi ha, que posen la pell de gallina, aquí en deixo quatre:

De fotos n'hi ha moltes a
http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto/

Per seguir tot el que ha passat, el què passa i el què passarà, aquí:
ACAMPADABCN

Un video dels individus armats. Si netejar és robar, i pegar és treballar, tenen el cap ben girat, desgraciats.
http://www.youtube.com/watch?v=aDFdwUY2Oks&feature=share

Un video de l’impulsor de la revolució islandesa Höndur Torfason:
http://www.youtube.com/watch?v=q_GHxNXOqSk&feature=player_embedded 

Aquí el blog Liberación Ahora, amb aquesta noticia:
http://liberacionahora.wordpress.com/2011/05/29/que-lo-sepa-todo-el-mundo-plaza-cataluna-mas-pruebas-documentales-de-una-represion-brutal-e-injustificable-contra-personas-pacificas-e-indefensas-barcelona-police-reflexion-del-dr-peter-a-m/


Una imatge dels primers herois, ja fa unes setmanes:


 i divendres a la tarda:


Les bicicletes també són a la Plaça i a totes les places de tot el món
Bicinova es posiciona totalment a favor de l'acampadabcn, i en contra d'aquests sistema rovellat i els qui el manipulen a favor d'uns pocs i en detriment de molts altres, aquesta mena de feixisme disfressat. 
Cal desterrar la injusticia d'aquest món corrupte.
Cal dir PROU !! a l'estratègia de l'ENGANY !
Cal dir NO !! a l'estratègia de la POR !
Ànims a tothom!

24 de maig 2011

El ciclisme perd un heroi



Ahir va perdre la vida en Xavi Tondo, el ciclista de Valls que estimava com el qui més el seu esport.
La seva mort va ser per culpa d'un accident amb la porta del garatge, una mala passada del destí, una mort massa injusta... el ciclisme necessita molts herois com ell.
Les seves idees sobre el dopatge eren radicals. Ell era dels més actius per erradicar el dopatge del ciclisme, per "enxampar els tramposos", estava a favor dels controls antidòping per sorpresa a les 6 del matí, -si això serveix per eliminar el doping en el meu esport hi estic a favor- deia i n'estava convençut, parlava clar. Afirmava que si el ciclisme era noticia per causa del doping era perquè era un dels pocs esports que treballava constantment per netejar-se de la trampa del dopatge. Criticava el silenci profund sobre això en altres esports. Estava orgullós de ser ciclista i del seu esport.


La familia ciclista té un minut de silenci pendent. 

Tan de bo la lluita per dignificar el teu esport no decaigui.
Tant de bo la duresa de les etapes s'humanitzi i que sigui el ciclista el que les faci dures.
Tant de bo els directors, mitjans, patrocinadors, public, aficionats us vegin com a persones i no com cavalls de cursa.
Tant de bo l'automòvil i les motos siguin limitades en les curses, perque actualment hi ha massa densitat de fum, fruit dels interessos comercials i no pas del bon funcionament, assistència i organització.

Tant de bo la trampa del doping sigui expulsada d'aquest esport, i la importancia sigui l'emoció de competir i no la finalitat de guanyar.

Descansa en pau, Xavi. Si has marxat ara, així, segur que existeix un lloc millor on estar. No trobo cap altre pensament que resolgui el buit.

Gràcies per la foto Carles!, (pedals de foc 2010)


També un enllaç a bikepure.org

*** sobre rodes 2: ALINEAR I TENSIONAR

Aquesta és la 2ª part del post sobre rodes. En l'anterior: sobre rodes 1: RADIAR, vam colocar els radis i la roda va agafar forma. El pas següent és apretar els radis per què la roda tingui la tensió correcte i la llanta quedi perfectament alineada.
Un "centrador de rodes" ens serà de gran ajuda. Si no disposem d'ell, podem utilitzar la propia bicicleta de manera creativa, com bé explicava Islomon:  "Yo he ido corrigiendo la desviación dandole la vuelta a la bici, poniendole la rueda y pegándole con cinta aislante un palillo de los dientes a una de las vainas, voy empujando el palillo hasta que queda a escasos milimetros de la llanta, al hacer girar la rueda se detecta facilmente donde hace falta rectificar, ya que roza el palillo".
Hi ha moltes maneres per sortir del pas, però si tenim ganes de remenar moltes rodes, la opció més recomanable és comprar o fabricar-se un centrador.
En anglès el centrador s'anomena "truing stand" i els més senzills es venen a partir de 40 i 50 euros. Com més qualitat, més rigidesa i precisió té l'aparell, i més alt el seu preu. Al taller tinc un dels barats i no el penso canviar, ja que el límit de perfecció pertany més a l'habilitat de la persona que no a l'aparell en si.

Per ajustar la oscilació d'una llanta s'actúa  sobre els caps dels radis (cabecillas, nipples...), aquí trobem el  "Punt clau":
Diferenciar entre cargolar i descargolar, tensar i destensar. Al principi és molt normal tenir el dubte de si estem cargolant o descargolant. La pràctica i el memoritzar el mecanisme és la única manera per aprendre-ho. La rosca dels radis és normal, es cargola en el sentit horari mirat des del cantó de la llanta on posem el neumàtic, però des del cantó intern (mirant des del carret), el sentit és contra-horari. Si el radi és a baix o a dalt també complica la cosa...
En aquesta foto mostro la manera en que l'automatisme m'ho ha  gravat i que ajuda a no haver de pensar cada vegada:


RESUM DELS PASSOS:
1-Posar en tensió mínima.
2-Començar a ajustar el salt, (la oscilació vertical de la llanta).
3-Començar a ajustar el centratge (la oscilació lateral de la llanta).
4-Colocar la llanta en posició correcte respecte el carret de la roda.
5-Tensionar molt lleugerament i afinar molt bé el salt i el centratge.
6-Tensionar progressivament la roda i verificar continuament el salt i el centratge.
7- Aconseguir la tensió i la alineació desitjada. Muntar la roda a la bici.
Després d'uns quants minuts rodant amb la bici convé torna a ajustar l'alineació, ja que és normal que els radis s'acabin de recolocar bé amb el pes i funcionament de la bicicleta i l'alineació es perdi en el procés.
A partir d'aquí la roda s'ha d'anar verificant de tant en tant i ja està.

Comencem:
1- Posar en tensió mínima :
Coloquem la roda en el centrador i la collem. Apartem totes les guies i comencem a tensar els radis fins que tots estiguin amb una mínima tensió:
Amb una mà subjectem la llanta i amb l'altra mà comprovem la tensió de cada radi, agafant-lo pel punt mig i movent-lo lateralment. Hem d'aconseguir que aquesta oscilació sigui semblant en tots els radis i cap d'ells estigui sense "treballar" (tots han de tenir una mica de tensió, molt poca)


 ---------------------------------------------------------------

2-Començar a ajustar el salt (oscilació vertical)
 Amb l'ajut de la guia vertical del centrador, es tracta d'anar igualant la distància entre la llanta i l'eix de la roda, tensant alguns radis i destensant-ne d'altres. Com que els radis en aquesta fase estan en tensió mínima gairebé no se n'ha d'afluixar cap.
Quan aconseguim igualar l'oscilació vertical de la tota la llanta, amb una tolerància d'uns 2 mm i ondulacions  suaus passem a la fase 3.

--------------------------------------------
3-començar a ajustar el centratge (la oscilació lateral de la llanta).
4-Colocar la llanta en posició correcte respecte el carret de la roda.
Una vegada hem minimitzat el "salt" (oscilació vertical), passem a limitar la oscilació lateral, i també a deixar la llanta en la seva posició correcte respecte el carret de la roda. Aixó s'aconsegueix apretant els radis d'una banda i afluixant els de l'altra.
Tot i que ja hem apretat una mica alguns radis, encara estem treballant a tensió mínima, cuidant que els radis es mantinguin flexibles. D'aquesta manera la llanta està bastant lliure i podem fer correccions amb facilitat.

 Una vegada tenim la llanta en el centre, ja utilitzem les guies laterals del centrador, i anem posant i traient tensió fins que assolim  que la llanta es mantingui dins un marge d'1mm. a banda i banda.


------------------------------------------------

5-Tensionar molt lleugerament i afinar molt bé el salt i el centratge:
Ha arribat el moment de donar una lleugera tensió i intentar alinear perfectament la llanta.

Tàctiques: Si primer posem tensió en els radis, és més difícil després alinear la llanta, per això s'ha de procedir gradualment, donant prioritat sempre a l'alineació.
Els caps dels radis hem de fer-los girar uns 45º cada vegada (1/4 de volta), no més.
Va bé actuar sobre grups de radis (zones) i no d'un en un.

 Quan hem aconseguit que la llanta tingui unes oscilacions mínimes, tant verticalment com lateralment, i estem satisfets amb el resultat, passem a la fase final: posar la roda en la seva tensió de treball i mantenir l'alineació.

--------------------------------------------

6-Tensionar progressivament la roda i verificar continuament el salt i el centratge:
MOLT IMPORTANT: es necessari colocar un "fons de llanta" abans de tensar radis, no només evita que la càmara pugui rebentar per contacte amb els caps dels radis, sinó que ens pot salvar un ull si un radi es trenca i surt disparat quan ens trobem en aquesta fase del muntatge.

Començant per el forat de la vàlvula (punt de referència), cargolem cada radi 1/4 de volta, quan tornem a arribar al forat de la valvula, fem girar la roda, verifiquem i corretgim l'alineació.
Tornem a cargolar cada radi 1/4 de volta i tornem a afinar l'alineació.
Això cal fer-ho fins que la tensió dels radis estigui bé, és molt subjectiu, els radis han de quedar durs però no extremadament rígids, han de conservar una certa flexibilitat.

 Entre volta i volta de tensionar la roda, és útil flexionar els radis com indica el croquis extret del llibre de Jobst Brandt, "the Bicycle Wheel":

7- Aconseguir la tensió i la alineació desitjada. Muntar la roda a la bici.
És hora de muntar el neumàtic, colocar la roda a la bici i anar a rodar una bona estona.
S'escolten uns espetecs al principi, que indica que els radis s'acaben d'assentar. Normal. Quan hem rodat una estona fent alguna pujada o algun esprint tornem al taller i verifiquem la roda, ara només cal fer petits ajustaments laterals.

----------------------------------------
A la pràctica el construir rodes és més complexe del què sembla, sobretot si reciclem material, les llantes usades normalment tenen imperfeccions que a vegades fan impossible una alineació perfecte. També els radis usats tenen  la seva història, i els carrets...
Treballar amb material nou, llantes, radis, carrets, facilita molt el treball, la rapidesa i la perfecció dels resultats. Però també el reciclatge i restauració de rodes antigues té algunes virtuts, com l'economia i l'encant de les coses amb passat, per exemple.

20 de maig 2011

Acampadabcn divendres 20

El moviment segueix.
Un dels icebergs sobresurt a plaça Catalunya, impertorbable.

El Tristànic és un vaixell gros i feixug, vell i rovellat, que viatja pesadament rumb al paradís (fiscal), carregat de banquers corruptes, politics maquiavèlics, economistes barroers, etc... i tota la seva ferralla de riqueses extirpades a la gent, a cops de llei.

El Tristànic segueix el seu rumb amb els ulls oberts de bat a bat mirant, atònit...ara veu que el seu camí s'ha começat a omplir d'icebergs i té dubtes, ja que disposa de tontologia suficient per esmicolar un iceberg, però és que n'hi ha uns quants! El desgel del canvi climàtic està repartint icebergs per tot l'oceà!!
I si escapça la punta d'un iceberg (que és tot el què la seva tontologia li permet) inmediatament  l'iceberg serà més gros, els icebergs sempre floten! -maleïts icebergs!-renega el Tristànic.
-Els puc esquivar, passar pel costat- reflexiona ja el dia abans del dia de reflexió...

Però el Tristànic no té agilitat ni juventut per seguir esquivant obstacles, segur que s'acaba trencant i s'enfonsa al fons del mar...

tralaralalalà...



19 de maig 2011

Senyals de vida


 La plaça és plena.
Molta gent s'està movilitzant. Es posen en qüestió els problemes existents, es crea diàleg per trobar solucions als problemes, es busquen idees per ajudar a millorar la situació, es fa pinya per mostrar que som moltes les persones indignades.

Aquesta feina, la de "millorar la societat" no l'han feta els professionals de la política, sinó que han "treballat" per anar consolidant la "societat del malestar", hipòcritament anomenada com a "societat del benestar".

Espais de treball com el "Congresso de los Diputados", "Parlament de Catalunya"... fan pena, per l'empobriment social que han generat en les últimes dècades.

La democràcia ha sigut falsa tot aquest temps des que van enterrar el poca-vergonya d'en Ciscu.
La classe política ha deixat clar que no pensa en ajudar a la gent sinó aprofitar-se'n sempre i al màxim.
La gent n'està farta d'aquesta hipocresia.
...
Però el poder econòmic que s'alimenta del consumisme ens té agafats a tots pels collons.
...
Ara el "Parlament" és a la plaça, el debat és viu, el poble reclama el seu poder, la gent reclama democràcia.

Democracia = poder del poble, poder repartit i en perpètu debat veritable.
Dictadura = poder d'una minoria, poble esclau.

http://acampadabcn.wordpress.com/ 

De qualsevol manera participa-hi.

D'aquest món venim sense res i marxem sense res, però podem deixar senyals de vida.

18 de maig 2011

- Rossin Fixed


La "second life" d'aquesta Rossin va ser molt curta i virtual...
Sentia que no l'havia encertat, cada cop que la veia allà aburrida, ningú no havia preguntat per ella...
Així que l'he convertida a fixie i he guardat bona part de les peces per altres futures bicicletes.

El quadre és talla 51 x 53 (ctc)
El carret és marca On-One (flip-flop/fixed-fixed)
Desarrollo 42 x 18
La bici és ideal per començar, el 42 x18 és més curt que l'habitual 42 x16 en el món del fixed, s'agafa menys velocitat i també resulta més fàcil d'aprendre a frenar la roda de darrera. Fent frenades clavant la roda es desgasten molt els neumàtics, per això ja els he posats una mica vells. Si no es frena bloquejant roda encara tenen molt temps de vida.









A 13 de juliol de 2011 ja volta per Euskadi
eskerrik asko Y.!
Zaitu eta laister arte!
 

16 de maig 2011

- Monty 219 X-ALP

Bicitrial, trial, trialsin, biketrial...
Aquest tipus de bicis van bé per enfilar-se per les parets. Quan l'stress comença a ser emprenyador va bé escapar-se amb una d'aquestes. La concentració que requereixen degut a la poca velocitat que poden generar contrasta amb la vida atrafegada i el culte a la religió de la velocitat del nostre temps. Amb uns quants esgraons o unes pedres per problema principal el món es torna silenciós i la ment afluixa la tralla.

Per això no em sorprèn que a Japó, el país del Zen i les arts marcials, arrelés tan fort aquesta modalitat ciclista.

El biketrial requereix treballar l'equilibri, la relaxació i el ritme, per tal d'evolucionar entre dificultats.












14 de maig 2011

- Razesa Shimano Ultegra STI


Actualment podem situar el límit superior del "concepte vintage" en la zona de principi dels anys 90, quan encara les bicicletes tenien tubs i els pinyons no passaven de 8...


Razesa és una marca d'Alsasua (Navarra) fundada al 1973. Bons constructors de quadres i bicicletes, tant en mode artesanal com en serie.
Aquesta Razesa blanca està construida amb tubs cromoly, el quadre nu pesa 2100 gr, i la forquilla 660 gr. Es una talla 53,5 x 55. Només utilitza el bloc de la caixa de pedalier com a racord, les altres unions estàn soldades a tope (sense lugs), i combinades amb zones cromades (estètica LOOK, TVT...)
El grup sencer es un Shimano 600 STI, (des de finals dels 80 al grup 600 també se l'anomena Ultegra, és el mateix) És la serie 6400 en la versió a partir de 1992/93, que equipava 8 corones i la primera versió de manetes integrades STI (Shimano Total Integration), ponts de frens Dual-Pivot...la high tech del moment.
La potència 3ttt, el manillarg també 3ttt, igualment de la nova creativitat dels 90s, amb forma anatòmica, per millor "agarre".
La tija és una SR de 27,0mm ja que la bici portava instalada una "xapussa" barroera inconfessable.
El seient és un Flite més modern, amb forat antiprostàtic, als peus uns pedals Shimano 6401 compatibles amb les cales Look, les bieles són de 172,5mm., un 52 x 39 de plats   ;-)   i un 12-21 de pinyó. Llantes Mavic OPEN 4 CD, neumàtics Michelin Orium, cadena nova de trinca...

Va com una seda.
Ja s'ha venut.
A 10 de juliol ha arribat feliçment a Gijón.
Muchas gracias D., que la disfrutes!

























Aquí un petit reportatge vintage extret de la revista Bicisport (nº4/agost 1989).


Eren els primers rumors d'unes manetes de cambi colocades a la maneta de frens.
Els enginyers de Shimano treien fum de tant exprimir el cervell per aquelles dates.
Els pinyons passaven a la estratosfèrica xifra de 8!! corones.
Les super manetes molt temps en fase de proves, al '91 en Gianni Bugno i d'altres ja utilitzen les STI en algunes competicions i el 92 esdevenen les estrelles tecnològiques de l'any. Només Campagnolo va aguantar el fortíssim demarratge de Shimano i ja al 92 treia al mercat la seva propia versió de supermanetes: les Ergopower.
Les dues firmes es van quedar soles al capdavant. Suntour, Mavic, Sachs...totes les altres marques no van poder fer el salt I+D necessari per aguantar la dura estrebada del Pantani japonès.

Si els pedals automàtics havien suposat un esforç extra per a ciclistes conservadors, les manetes integrades també van comportar haver de canviar el xip a desgana, com Indurain i d'altres, que van trigar un temps a acceptar la nova "moda", fins que van veure que no eren només interessos comercials, sinó que realment aquell nou gadget aparcava per sempre més les clàssiques palanques dels down tube.