Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


24 de juny 2010

- BH 75-500 "blau blanc"

 
BH 75-500 plegable, la de "verano azul". Ha quedat prou maca, però després de molta feina.

Quan la vaig comprar estava així: 
  
 
 
 

Vaig tenir la temptació de deixar-la autènticament Rat, però el seient era d'un color que no n'hi han, el color de la bici també era un blau molt guapo i els cromats estaven salvables. Així que em vaig arremangar les mànigues per una RT (restauració total)

Primer vaig desmuntar totalment totes les peces menys la biela del plat, treure les bieles d'aquestes bicis és un drama cada vegada, la biela esquerra la vaig haver de treure i llençarla juntament amb el pedal, que girava disparalel al terra. 
La forquilla també estava doblada enrera d'algún "pinyu" frontal, la vaig poder redreçar després de molts intens i proves diverses. La bici tenia una part de davant blanca i oxidada, ja que no vaig trobar el color blau exacte vaig optar per pintar de blanc damunt imprimació, i per no deixar sol aquell blanc enmig de tant blau vaig pintar unes ratlles pirates blanques a la forquilla i al portapaquets.
El llum de darrera també estava una mica estabornit però amb cola i una mica de verd reflectant (a falta de vermell) ha quedat ok. El problema és trobar recanvis d'aquestes peces.

 

L'òxid d'arreu va marxar com sempre, amb les eines adecuades, la paciència i els líquids màgics (gasolina, aigua , sabó, puliment, cera).
Els neumàtics en vaig aprofitar un joc d'iguals, les càmeres estaven perfectes després de més de 30 anys (amb "parche vermell" inclòs) la cadena nova. El pedalier no el vaig obrir perquè rodava bé i estava ajustat, sinplement vaig fer entrar oli de màquina a poc a poc per cada banda i llestos.
Abans del muntatje final encara vaig pintar per dins els parafangs amb pintura antiòxid, perquè durin molts anys més.
 La neteja de les peces és com pujar un port de muntanya que no s'acaba mai, però sempre val la pena perquè després ve el descens, el descans, el joc d'ajuntar peces..El muntatge és un plaer.

 
                           
  
 
 
 
 
 
 

Aquestes bicis són molt versàtils de talles, van bé a persones des d' 1,45m. fins a 1,85m.
Funciona tot bé, inclòs la dinamo i els llums, aquest model de fre de darrera tipus "cantilever setentero" és poc potent. No l'havia vist abans, m'ensumo que no va tenir èxit i se'n devien fabricar pocs.
 
 

26 de juliol: avui un taxi groc i negre s'ha endut un regal blanc i blau per una noia de la gran ciutat.
Moltes gràcies D! bona sort

4 fulls publicitaris OLMO

Les altres Olmo, aproximadament del 1980. Probablement n'hi havien més de quatre, a part de les famoses Olmo de carretera.

Són 4 fulles Din A4 "sueltes".










22 de juny 2010

*** Transformar a Fixie

Moltes persones estan descobrint les bicicletes fixies i tenen ganes de tenir-ne una;  ara bé, com que estan de moda els preus son alts; i encara se'n troben poques de 2ªmà.
Queda la opció més econòmica de "transformar una bici a fixie". Aquí va doncs aquest tutorial casolà, per ajudar a aclarir i simplificar les idees "fixies".

FIXIE  versus  SINGLE SPEED
- Una "fixie" (també anomenada fixed gear, fixed, piñon fijo...) és una bici amb una sola velocitat (1 plat i 1 pinyó), o sigui, sense cambis de marxes.
- Una "single speed" també és tot això. La diferència entre fixie i single speed està en el pinyó muntat a la roda:
    En el cas de les fixies el pinyó no té cap mecanisme intern, és un simple disc d'acer amb x dents que es rosca fort al carret  i després amb una contrafemella (lockring) s'apreta i queda "clavat".
     En les single speed el pinyó (freewheel, rueda libre...) té un mecanisme intern el qual permet que només giri en un sentit, quedant bloquejat en el sentit contrari.
    En una fixie quan la roda gira els pedals giren, tan endavant com enrere, sempre.
    En una singlespeed no, la bici pot anar endavant i tenir els pedals quiets (com qualsevol bici normal).
Tot això és una mica "lio" i cal meditar-ho, cadascú s'ha de desfer el propi embolic comprensiu, ja quan s'entén resulta molt senzill.

START !
-Per començar cal tenir la bici que transformarem. Podria ser qualsevol tipus de bici.
Com a conillet d'indies faré servir la "2010 Fast Urban Ride", que porta rodes de 700c.


- Per transformar una bici a fixie i començar a practicar només hi ha una cosa indispensable que hem de comprar: una roda de darrera amb carret de pista, un pinyó i un lockring.
- Quan busquem una roda compatible amb la nostra bici hi varies qüestions a tenir en compte:
    1.- escollir el tipus de carret (buje, hub, moyeux...), en aquest cas he triat la opció més versàtil, un carret que en una banda té una rosca per muntar-hi un pinyó lliure i a l'altre cantó té dues rosques, una més gran on s'hi cargola el pinyó fixe i una més petita amb roscat invertit on hi va l'anell de fixació (lockring). Aquests carrets s'anomenen flip-flop ja que només canviant la roda de banda tenim una fixie o bé una single speed.



   2.-La mida interna entre les patilles del quadre ha de ser igual que la del carret (+- 2mm.) En el nostre cas el quadre feia 128mm. i el carret tenia un "rear spacer" de 120 mm. La solució va ser afegir un anell separador de 8 mm. i recolocar els altres dos (veure foto de més avall).

      3.- La mida de la roda ha de ser igual que la roda que substituim, per la qual ha estat disenyat el quadre. En aquest cas de 700c.
      4.- Millor una roda de 36 o 40 radis que una de 32 o 28 radis. Quants més radis més fortalesa tindrà la roda, i la resistència dels materials és molt important en les fixies, ja que tota la transmissió,( roda, cadena, plat, bieles tirants del cuadre...) sofreix  tensions molt fortes    
     5.- Juntament amb la roda hem de comprar un pinyó i un lockring amb rosques compatibles amb el carret.
      6.- Per decidir de quantes dents necesitem el pinyó: El normal és utilitzar roda de 700c i quedar-nos amb el plat de 42 dents (el plat "petit" de carretera).
            Si vivim en un terreny pla està bé un 16T o un 15T. (T  de teeth, dents en anglès)         
            Si en canvi vivim entre pujades i baixades és aconsellable un 18T  o més  gran.
Algunes "relacions" equilibrades entre acceleració i velocitat punta: 42x15, 42x16, 42x18, 46x18, 46x20, 50x20, 50x22... amb el temps i experiència sobre el terreny això es perfecciona i s'acaba trobant el "desarrollo"  perfecte per cadascú, en relació al terreny, la força muscular i la velocitat de pedaleig (agilitat de cames).
            En el nostre cas he escollit un pinyó de 16 dents i el plat de 42. 
      7.-Tan el pinyó fixe (track cog) com el pinyó lliure (freewheel) han de tenir el mateix nº de dents i ser compatibles amb la cadena.

LA CADENA
Actualment hi ha 2 tipus de cadenes:
    .- 1/8' - és gruixuda i la fan servir les bicis de velòdrom, les BMX, bicicross, moltes fixies i la majoria de bicis sense marxes...
    .- 3/32' - És més estreta i la porten les bicis amb canvi de marxes amb pinyó de 5/6/7 o 8 corones

    
Aquesta és l'eina per muntar i desmuntar el pinyó.  En un proper post mostraré com la vaig "fabricar".
Per estalviar diners és interessant que el pinyó que comprem sigui compatible amb la cadena que ja porta la bici. En el cas que ens ocupa vaig haver de canviar de cadena perquè el pinyó lliure era per cadena de 1/8'  (una cadena d' 1/8' és compatible amb plats i pinyons de 3/32', però a la inversa no, una cadena estreta de 3/32' no funciona en pinyons fruixuts de 1/8'). 

MUNTAR EL PINYÓ

Aquestes són els dos tipus d'eines que necesitem si volem treure i posar pinyons. Cal apretar fort, la segona eina és molt petita i ja li queda poca vida, Les de veritat són més reforçades.
Aquesta és la foto amb el rear spacer arreglat a 128mm., es veu el separador afegit i a l'altra banda els dos separadors originals. Per remenar els eixos dels carrets fan falta dues claus planes especials,una 13-14 i una 15-16,  d'uns dos mm de gruix,

Per "trencar" una cadena s'utilitza un trencacadenes (tronchacadenas), per allargar-les o escurçar-les a la mida bona. S'extreu el passador fins al final però que no caigui, separem la cadena amb les mans.



INSTAL·LAR LA RODA
.- Abans de posar la roda nova a la bici desmuntem els cables dels cambis i  el cambi de darrera.
.- Coloquem la roda a darrera del tot de les patilles.
.- Calculem a cop d'ull per on caldrà tallar i rejuntar la cadena:
 Per ajuntar una cadena primer l'apreto amb una clau de bec d'ànec, després acabo d'introduïr el passador amb el "trencacadenes" fins que sobresurt igual per cada banda.



Després el punt d'unió queda "garratibat", es soluciona fent una mica de zigzag amb les mans.

Ja tenim la fixie preparada per rodar,  ara ja podriem començar a circular i experimentar minuts, hores o dies i descobrir si ens agrada o no el rollo fixie.

Poso les fotos perquè encara que la bici no estigui acabada, s'entengui que no cal treure gaire res de la bici per començar a rodar. Si decidim que això del fixie no ens agrada podem vendre la roda i en un moment tornar a muntar la bici tal com era. El cambi de darrera l'he tret perquè no balli lliure de la tensió de la cadena i els cables convé desfer-los per evitar pXM's (possibles Xafastres Mecànics).

Suposem que seguim endavant i volem acabar la bici.

Cal treure les palanques dels canvis, el desviador i el plat gran.

Per poder apretar un sol plat en unes bieles preparades per a dos plats cal comprar els cargols especials, que són més curts (aquesta és una altra cosa indispensable, a no ser que decidim deixar els dos plats posats encara que només en fem servir un).
 

També és important que decidim en quin cantó de la biela coloquem el plat, per tal que la linia de la cadena sigui el més paralela possible  al tub horitzontal de la bici, una manera de mirar-ho és des de dalt:


NOTES FINALS

.-En el cas dels carrets Flip-Flop  és MOLT important que la llanta estigui exactament centrada respecte el carret, ja que si no quan canviéssim la roda de banda hauriem recol·locar el fre cada vegada.

.- Quan muntem la roda cal que la tensió de la cadena sigui la bona, això es mira agafant la cadena amb els dits en el punt mig entre el plat i el pinyó, hem de poder-la moure una mica amunt i avall, 1 centímetre aproximadament.

.-En aquesta bici no he posat calapeus ni corretges perquè tenim els frens. Si muntem una fixie pura (sense frens) és vital tenir els peus lligats a la bici per apendre a frenar amb la força de les cames i evitar accidents perillosos.

.- La última recomanació és no voler anar depressa al principi, ja que cal reeducar el cos, és com tornar a aprendre a anar amb bici.  Es tracta de canviar de software, de xip.

 


Aquesta bici  ha anat cap a Astúries, per ara no tinc previst fer-ne més, aquesta ha estat una excepció improvitzada del moment. Potser en sortirà alguna altra en un futur indeterminat.

Si hi ha comentaris o preguntes sobre qualsevol cosa d'aquest post prefereixo que siguin enviades com a comentaris, visibles per a tothom a manera de "micro foro", així el post seguirà viu i totes les coses que faltin per aclarir es posaran en coneixement.

Salut!

17 de juny 2010

- 2010 Fast Urban Ride



Fa uns mesos vaig descobrir per aquí a internet les creacions de Dario Pegoretti, un italià contructor de cuadres de bicicletes de carretera. 
Com altres bons artesans italians, aquest personatge i un parell d'ajudants que treballen amb ell "fabriquen artesanalment" cuadres impecables, però el què fa únic al món el seu segell és com els pinta, ja que utilitza el cuadre  talment un artista pintor fa servir tela i bastidor. I damunt cada bici plasma una obra d'art.

Bé, amb això vull dir que descobrir les "Pegorettis" va ser una font d'inspiració d'aquelles que ajuden a trencar esquemes i permeten veure nous horitzons.

I ara he pintat aquesta bici una mica contaminat d'aquesta efervecència creativa que tots portem a dins i que cal que  flueixi sovint per no rovellar-se, (les persones com les bicis també ens oxidem).

El quadre és d'acer, d'algun Decathlon francès de mitjans dels 90's, talla 58. El quadre era gris, sense calques, després de fregarlo tot amb paper de vidre el vaig pintar blanc amb pistola, i els racords negres amb pinzell. Ara l'he acabat amb una base de groc (drap, poca pintura i molt disolvent), un cop sec m'hi he entretingut amb un rotulador negre permanent. El disseny de punts i ratlles és propi si bé d'inspiració Pegoretti, m'imagino.  Un cop sec vaig passar una fina capa de barnís transparent i llestos. Ja es veu com vaig acabar per la forquilla, que és on més ben treballats estan els gràfics.

 













Components:
Cambis Sachs Huret Aris, manetes de cambi shimano 105, (syncro 7 velocitats), caixa pedalier Campagnolo sellada (rosca 1,37' x 24 tpi), bieles Campagnolo Daytona 170mm (53 x 42), pedals Lyotard amb mini punteres Christophe, pinyó shimano de 7 v (11,13,15,18,21,24,28).
Carrets shimano RSX, llantes Vuelta, pneus Michelin Dynamic 700 x 28c, Seient AFX, frens Modolo Corsa, manillar alumini, potència 3ttt.
La talla es per persones d'1, 75 a 1,85.

Bici urbana ràpida, el manillarg pla amb els frens tipus btt la fan més còmoda i àgil que una de carretera normal, també els pinyons grans són ideals per pujades fortes i els neumàtics més gruixuts li donen un aire tot terreny, jo la definiria com una single speed de "desarrollo variable".

Transformada excepcionalment a fixie i venuda, corre per Asturias, gràcies S.