Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


25 de des. 2009

- Orbea Deba 28

A la població d'Eibar van néixer i créixer Orbea, C.A.G. i BH ! com a mínim resulta curiós...Intentar esbrinar la història de tal rivalitat i competència és només a l'abast dels millors Txerlo-jolmes. Potser es per protegir-se d'espionatge industrial però per no trobar..., no he aconseguit ni trobar l'any que aquesta bici era a les botigues, encara que per les peces i coses diria que deu ser de principis dels 80. Deba es el nom del riu que passa molt a tocar la població. També he vist que actualment Orbea segueix fabricant "Debas" de passeig.
Aquesta està molt ben conservada, amb la pintura i els cromats excelents, els noms i dibuixos són adhesius però les linies dels racords els  he pintat de nou. Aire molt clàssic però juvenil i fresc, no és pas cap "abuelita"!















Si algú en sap alguna cosa més... tota info és benvinguda!  

Per cert, avui, 21 de gener 2010, ja té nova casa a la Garriga, d'una noia que la somiava de feia molt, una Orbea vermella com ella. S'han ben trobat! felicitats!   :-)

23 de des. 2009

- DERBI PANTHER BMX spanish 80's old school

Qui no se'n recorda d'aquesta bicicross cridanera? quant l'ET va arribar a les grans pantalles aquestes bicis van començar a sortir de sota les pedres... les BH de fins llavors van passar a ser patrimoni exclusiu de les nenes, i les poques nenes que s'atrevien a rular amb una BMX no es deixaven guanyar facilment!
Aquesta DERBI era del tipus BMX, n'hi havia que portaven fre de disc a darrera, un altre model portava suspensió del darrera... BH tenia el mateix repertori, les California, després hi havia les més grosses amb seient llarg i "respaldo", suspensions reals o de decoració, canvi de marxes com en un 1430... quantes tardes d'aventures pels carrers!  Al foro de bicischopper a la secció de clásicas hi ha cosa sobre el tema.
 Aquesta li falten els parafangs i el cavallet, la resta està molt ben conservada i original de fa 25 anys. Espero que la "tipica" costum de llençar aquestes joies al container quan feien nosa vagi desapareixent paulativament. Si algú en té una que li fa nosa que m'avisi!






Per cert... l'ET ja profetitzava llavors, del que seria important per tota la nostra generació,  us en recordeu? "mi casa", "telefono"... jajaja.... no és casual, no, això dels maldecaps de la revisió de la hipoteca i del saldo disponible  al mòbil !!

18 setembre 2010: "FE DE ERRATAS "
 Degut a la meva ignorància sobre la realitat del BMX de competició  d' aquells primers anys 80, vaig titular d'old school aquesta bici quan en realitat no era una bici orientada a competir en BMX sinó una de tantes "aproximacions comercials" que totes les marques d'Espanya van crear per aprofitar el boom del BMX-E.T.-teléfono-mi casa  del moment.
Ara bé, un nen amb una Panther com aquesta i un salt fet amb uns maons i una fusta ja era "old school" a la seva manera, sense ser BMX pur.
Perquè posats a purificar la imaginació infantil, com carai hauria transportat l'ET, si no a la cistella estacada al manillar d'una... Kuwahara?  
;-)

- PEUGEOT clàssica de passeig dels 80's















Una dels milers de bicis sortides de les cadenes de producció del gegant industrial francès. Deu ser de mitjans dels 80. Fa temps que estava aturada en algun racó ple de pols, amb tots els rodaments ressecs a tope, els parafangs trinxats, inaprofitables, trista i deprimida.
 Talla mitjana, per  1,60 / 1, 70m. Rodes de 700 x 28c.
 Torna a estar a punt, Ja pot sortir als carrers de nou. 
 






















































Ja està corrent per la ciutat gran, als peus de la muntanya màgica!

17 de des. 2009

- PINARELLO 1982



"The year 1981 proved to be an extraordinary season for this power house of a team. Among its numerous victories, they captured two of the most distinguished international races, the Vuelta di Spagna and the Giro d’Italia,...both by Giovanni Battaglin
Aquesta va ser una de les bicicletes de primera linia en les curses professionals quant començava la dècada dels 80, cuadre italià 100%, Columbus, Campagnolo i Pinarello...vaya tres!
Aquesta és una aproximació feta per mi, encara que també hi ha CLB, Weinmann... com qui posa sal i pebre a amanida... la vaig pintar volent que quedés perfecte però sempre sóc aprenent: les calques eren antigues i dificils de colocar, i el vernis final transparent va deixar un to mate i minigranulat per tot arreu, l'acabat no és excelent però tampoc és un nyap, i sempre es pot tornar a començar de nou! L'essència Pinarello, això si, hi és. 
PD: A Ebay no 'ha comprat ningú, ara la tornaré a pintar de nou, em sembla que va quedar molt seriosa...
 Recordo la meva antiga Pinarello de les curses que l'estiu dels 18 anys li vaig muntar alforges per anar a Donostia i tornar en 12 dies, pujant i baixant tots els ports mítics, deixant-la al camping i a fora al super despreocupadament... aquella sensació d'anar amb la teva bici, i no d'anar amb una Pinarello, com cambiem les persones...


Finalment l'he desmuntat tota, he començat a pulir i abrillantar el cuadre i ha quedat brillant. No la repinto pas.
Gairebé totes les parts de la bici les he subastat.
El cuadre se'n va cap Australia, les manetes de canvi als Alps, el super record de darrera a Roma, el de davant juntament amb el seient a França, la tija del seient a Tokyo, els cargols de fixar les bieles a Anglaterra, les bieles a València, els taps de les bieles a Alemanya, les rodes al Japó, el cargol de la tija a Roma...la direcció i pedalier, els frens i el manillarg complet els faré servir jper altres màquines. Quina globalització eh? en algun lloc hi ha qui necessita, o vol, aquella peça tan preuada!

12 de des. 2009

Reflexions sobre art - I

Ja fa uns quants anys vaig ser estudiant de Belles Arts. De petit el dibuix se m'havia donat bé, però un cop dins la carrera tot es va tornar confós. No vaig acabar els estudis. Aparentment i de cara enfora havia estat desmotivació i apatía en general. Però per dins sabia que la lliçó ja havia estat donada: l'art viu i perviu per si mateix. El meu camí era un altre

 Crec com va dir Joseph Beuys: qualsevol persona és artista quan en l'exercici de qualsevol activitat empra la creativitat. Tot bellugant el raonament, la inteligència, l'habilitat, la tècnica, l'esperit, els materials, aquesta persona realitza una acció, i és en l'acció on efímerament pot aparèixer l'art, on es pot copçar la seva presència. L'art és viu, sempre és en el present. Les obres d'art són aproximacions del passat, són coses sense vida fruit de l'intent per fixar aquella breu essència que fou art.
Així que vaig saber que estudiar l'art, crear art, coleccionar art, manipular art... era del tot inútil  espiritualment, vaig plegar. Recordo els darrers temps passejant pels carrers de Bcn mirant parets velles, cartells estripats, carrers en obres, pintades, rovell en el ferro, ... per tot arreu podia veure "l'art" que tants "artistes" moderns havien endinsat als museus "contemporanis".

Des d'aleshores  em fa content percebre l'art com es manifesta, de manera atzarosa, tan fa si sembrant els alls, si mirant el cel o netejant els rodaments d'una bicicleta...
Aquesta foto és una simple obra d'art però l'art és el què passà tot netejant les petites boles d'acer dins una cassoleta plena de benzina, sense cap intenció així van quedar colocades.
Us heu fixat que dins de cada mirall esfèric hi ha gairbé el mateix? i com les esferes es perceben com hexàgons talment un rusc d'abelles? i com hi va anar a parar una bola de pinyó entremig de les 44 boles de direcció d'una bici?



















Hi ha allò de "val més que en sobrin que no pas que en faltin" però en un rodament de bicicleta això va al revés:  si en falta una encara podrà funcionar  però si en sobra alguna no hi tindrà pas cabuda!



D'ombres en canvi sempre hi ha les justes.