Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


30 de març 2010

- CYCLES GITANE "Trophée" de1980


Aqui va una altra joia de la carretera de fa 30 anys .
Una Cycles Gitane, francesa, el model TROPHÉE  corresponent al catàleg 1980 . Tuberia Reynolds 531, tubs de 0,7 mm de paret i soldat a mà.

El quadre era l'utilitzat pels corredors del mitic equip RENAULT GITANE CAMPAGNOLO que, amb Bernard Hinault com a cap de files, dominaven el calendari professional de finals dels 70 i principis dels 80. Però el model OLYMPIC, amb Campagnolo Record, aquest model Trophée, en contraposició, equipava components Shimano Dura-Ace EX.
Això segur que responia a estratègies de marketing, oferint la qualitat/preu que ha caracteritzat sempre Shimano, per contra Campagnolo era més car (i també marca italiana!, cosa que a més d'un francès segurament no li acabava de fer el pes...jeje)


La bici està tota restaurada i una mica versionada... la forquilla no és la original, les bieles de 175mm són el model Dura-ace de finals dels 80, els pedals i carrets de rodes son shimano 600, més moderns, amb  8 pinyons, canvis a fricció, potència 3ttt, manillarg 3ttt model Gran Prix, seient i tija també "no-originals".


D'alguna manera tenia la necessitat de combinar el blau històric i seriós amb el groc desinformal i cridaner, i magrada molt com ha quedat la combinació. La bici, sense ser una pluma, es molt lleugera i el color groc escampat hi ajuda molt.

Les llantes Mavic tenien aquelles marques de desgast irregular que deixen els frens després de milers de kms a l'anoditzat i que les fan semblar velles i visualment deteriorades, així que amb pintura groga, l'aparell d'alinear rodes i un pinzell de pinstriping, vaig provar de posar les llantes "al dia" i camuflar aquelles imperfeccions visuals amb un cercle groc. Segur que ho repeteixo en properes bicicletes.

Per ara no estarà en venda, com que és talla 58 es queda a la col·lecció particular, que li he d'ensenyar rutes, ara que finalment els llargs hiverns se'n van, tan l'hivern d'enguany de tots nosaltres com el d'ella en particular.

25 de març 2010

- ROMANI bici da corsa



Bicicleta de carreres marca ROMANI, italiana, totalment restaurada i posada a punt. Quadre d'acer talla 52, perfectament alineat.  Els punts on atacava l'òxid els vaig fregar i després protegir amb  vernís per metalls. Aquests defectes visuals no afecten en res en la consistència i estructura de la bici,  les calques i la pintura son les originals, calculo que la bici és de finals dels anys 70. 

Components Campagnolo (barreja dels grups Nuovo Gran Sport i Record) Frens i manetes Modolo. Direcció i eix pedalier també Campagnolo, manillarg i potència 3ttt, seient Vetta Lite, llantes Mavic Open 4CD i cobertes Huchinston (molt noves, 200 kms). Pedals Sakae/Ringyo model SP-200AL, calapeus AGPA, corretges de cuir.
Plats 53 x 42 i pinyó Regina de 6 corones (14-15-16-17-19-21)
Al refer aquesta bici vaig tenir molts dubtes. Que si treure tota la pintura i pintarla de nou, que si fer-ne una fixie,  o si posar-li components de gama baixa per convertir-la en una bici de batalla per ciutat... des que la vaig arreplegar han passat moltes coses i finalment, després de netejar i veure el blau tant bonic que amagava, he intentat retornar-la als seus origens. I tot ha valgut la pena.

Quan va arribar a casa feia llàstima...

Avui dia 1 d'abril ja se n'ha anat amb la seva nova propietaria a començar els entrenaments triatlètics. Ànims i molta sort ! gràcies S.!

-12 de setembre 2010
Fa quatre dies vaig rebre un mail que em va fer molt content. Era la Susagna Padrissa, la propietaria d'aquesta Romani, que em deia que ja havia participat en dos triatlons i que estava molt contenta amb aquest, per ella, nou esport i que estava enamorada de la bici. Amb el seu permís poso dues fotos d'elles en acció:

El triatló de la Vila és el primer on va participar, i el passat dia 6 de setembre a València va disputar el triatló de la dona, on va quedar en una magnífica 17ª posició de 233 dones participants.
Ja aquest proper dia 17 a Salou tornarà a competir  en el triatló de Salou, que és la darrera de les 4 curses que componen la Triathlon Series en aquesta V edició d'enguany. En la distancia sprint  es neden uns 1750 metres, es fan 20 kms en bici i 5 kms de cursa a peu.
La Susagna amb la Romani deixen clar que cap "bici de carbono aero ultra light high tech" és tant important ni pot substituir la ilusió de l'esport i la motivació per competir i superar-se, tan entrenant com competint.
Moltes gràcies per les noticies, felicitats i molts ànims per seguir endavant!


14 de març 2010

- Red Pinarello


A "segundamanopuntocom" fa uns mesos vaig comprar aquesta F1 de les bicis.
El venedor la venia per 120 euros ( i discutibles !!), vaig ser ràpid i afortunat, i després de  "discutir" el preu (a l'alça) el vaig poder entretenir unes hores vitals amb la meva arriscada oferta de 150 euros, cosa que, juntament a la quantitat d'interessats per la bici,  encara el va desconcertar més.  Si la bici hagués costat 300 euros s'hauria venut igualment, potser no en dos dies però no crec que hagués trigat més de 10 dies a despendre-se'n. Cal dir que a ell la bici li havien regalat temps enrera i no li havia costat més que lleugera una posada a punt aparent, tubulars, fundes  i cinta del manillarg noves. Amb els 150 euros que en va fer va estar més que satisfet. I jo també content d'haver aconseguit arribar primer en aquella cursa particular.
També em va sorpendre que ningú més dels "tants" interessats li oferís un preu més alt... si la meva economia m'ho hagués permès li hauria ofert 200 o 250 per assegurar el tret i no els ajustats 150 que em podia permetre aquells dies.

La bici tenia moltes marques al cuadre  d'haver viatjat sovint a la baca de "cotxes d'equip" a principi dels 90's. Tenint en compte que a la categoria d'amateurs feiem entre 8000/12000 kms per temporada, calculo que la bici  va rodar per sobre els 20 o 30.000 kms abans de ser "penjada".

La bici no era pas tal cual ara, portava altres rodes, altres canvis, bieles (de 170!! en una talla 59!!), pedals amb calapeus... el cuadre estava amb els adhesius atrotinats, la bici anava tota feixuga, els frens i els canvis forts... no m'extranya que aquell noi no li hagués agafat afició a la bici de carretera, decidís vendre-la i quedar-se amb seva Btt, que de ben segur anava més lleugera i fina.

Finalment vaig decidir enllestir aquest "Ferrari" dignament per la col·lecció particular.
És una talla 59, fabricat amb la mítica tuberia Columbus SLX,amb les punteres i racords Pinarello, rodes Mavic Cosmos, transmissió i frens pupurri Shimano, les "meves estimades" Dura-Ace de 177,5 (plats 53/39 x 12/25), pinya de 8 corones (el "no-va-más" dels naixents 90's), pedals Look Carbon, seient San Marco Rolls, potencia i manillarg 3ttt. Quants records dels vells temps d'aprenent de ciclista!


Una màquina d'escurçar kilòmetres! i més tractant-se d'una "bici vermella amb forquilla platejada", ehem... quin repte pel meu desentrenament kilomètric!

- BH CITYCROSS RAT


Vet aquí una rejuvenida BH de cross dels 80's.
Aquelles bicis eren duríssimes, cap peça era delicada, tot era soldat-collat-cargolat-rematxat a prova de bombes. Suposo que de canalla erem terribles... i les marques ho sabien, cap no s'atrevia a fabricar res lleuger ni "high tech"; l'alumini era usat exclusivament per embolicar els bocadillus del berenar de la mainada, no pas per cap peça de les seves bicis, jejeje...

Aquesta era la BH METEOR, "un ferro"... feinada per despintarla, pintura-pedra. Feinada per desmuntar les bieles i l'eix. Imposible de "treure" un pedal... feinada per "extirpar" el caballet emb el seu suport soldadíssim...

Amb paciència i esforç ha pres noves formes: ara calça bieles de 170mm amb plat de 42 dents, l'eix és de 35 x 1 (pas francès i 68 mm d'ample), les rodes de pals, de plàstic, de 20", neumàtics urbans, els mítics frens Olimpic BALON, uns clàssics preferits. Manillarg nou a la recerca dels tons mates... m'agrada molt com ha quedat. Per ara es quedarà sense pintar ni protegir a veure quina tonalitat agafa  l'acer... a veure si l'òxid si estableix amb armonia i pren un to rat autèntic...
Després d'una bona jornada barceloneando li he canviat el seient de plàstic "bemeicseru" i la tija original. També li posaré un 16 dents doncs el pinyó de 18 encara resulta massa àgil.