Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


24 de març 2011

ordinador a l'hospital

Tinc l'ordinador malalt, els tècnics no saben què li passa, però confio que aviat estarà arreglat.
Kilobytes de paciència...

:-(

1 d'abril:    l'ordinador ha purgat molta m... brutícia i ara va fi però encara no em deixen pujar fotos al blog, la "conexió a internet" està tonta i fa el burro. Alguna cosa no va bé i no fa bona pinta, no sé quan estarà arreglat així que megabytes extra de paciència.  De totes maneres al món hi ha problemes més greus així que queixar-me d'això de l'ordinador no està massa bé, ho sé.
:-(
En fi, ja callo i quan hi hagi fotos noves voldrà dir que la cosa tira. De mentres vaig enllestint bicicletes, que això els microbis d'internet no m'ho privaran pas. Salut.

 :-)

17 de març 2011

- BH 75-500 "Sport Hernandez"


 Una altra BH "verano azul" a punt. Ja n'he refet unes quantes de color blau i aquesta l'he batejat amb el nom de la botiga d'on deuria sortir qui sap quan, "Sport Hernandez", de l'Escala.
Aquesta bici estava molt ben conservada, però igualment ha fet falta desmunta-la tota, netejar peça per peça, reengrassar rodaments i realinear rodes, renovar fundes i cables, aconseguir una càmara,  dos neumàtics i una cadena nova... 
De BH 75-500 se'n van fer molts models durant molts anys, amb petites diferències entre unes i altres, plegables o rígides, diferents versions de fre posterior, dinamos a darrera o a la forquilla, com aquesta, en que la dinamo només fa funcionar el llum davanter Rinder (amb el logo BH al vidre); a darrera equipa un catadiòptric normal i així s'estalvia cablejat i feina.






 La mítica clau de 14 que normalment està extraviada, aquesta vegada si que era al seu lloc, i és diferent a la típica de BH, que té forma com de forquilla.






Torno a recordar que tant el seient com el manillarg tenen molt recorregut, es pot adaptar a qualsevol persona entre 150 i 185 cms. També vull dir que tot i que encara se'n conserven moltes, d'aquestes BH 75, fa dècades que van deixar de fabricar-se. Tant les que estan per restaurar com les restaurades no perden valor amb el pas dels anys. El preu és el de la bici vella +  recanvis + feina de restauració. Pot semblar alt o pot semblar just, depen de com es miri.  

Aprofito aquest post per explicar que també torna a estar en venda la BH 75-500 "blau cel rat". La noia que l'havia comprat tenia molts problemes amb la bici (frens durs, sistema de plegat molt entretingut... ella volia una bici plegable amb marxes per les pujades, amb un sistema de plegat ràpid i frenada suau i efectiva. Aquestes BH són plegables per ocasions puntuals,no són pràctiques si s'han de plegar  desplegar cada vegada que arribem a casa, a més, sobrepassen els 15 kg i si l'hem de carregar a coll gaire sovint... També la frenada d'aquestes bicis és un dels seus punts febles, sobretot el fre de darrera, no van ni suaus ni són inmediats (que quedi clar, però, que sí frenen)
 La qüestió és que li vaig  tornar a comprar la bici  i després de renetejar-la, alinear la roda de darrera, canviar-li els punys, comprovar que tot segueix ok, la torno a posar a la venda. No és com la primera, aquesta és per fer-la servir continuament sense contemplacions i poder-la lligar al carrer sense preocupacions. 
Aquí unes fotos de totes dues, avui :


 8 de maig 2011:  Avui s'ha venut i l'han vingut a recollir, ja és per Bcn.
Moltes gràcies M.!



La "blau cel rat" fa unes setmanes que volta per Murcia.
Muchas gracias J.!

14 de març 2011

Nuclear? No gràcies





La insistència d'alguns portaveus del "govern" en voler calmar la opinió pública, repetint que les centrals han aguantat perfectament el brutal terratrèmol i el terrible tsunami, que no s'ha escapat radiació, que tot està sota control, bla bla bla... em fa mala espina... quan  un "homínid super-listo sapiens sapiens" s'expressa per els mitjants de comunicació tot afirmant que les centrals nuclears són segures i no s'ha de patir per res... automàticament se'm fica la por al cos. Puta propaganda embustera!! a base d'anys de cullerades de mentides televisives un les veu venir de lluny. La por la controlo però m'agafa mala òstia.  
Els terratrèmols han existit sempre, són fenòmens incomprensibles i catastròfics, però hi eren molt abans que nosaltres i hi seràn molt després que nosaltres. Els humans només tenim la opció d'acceptar la seva manifestació i patir les seves conseqüències.
Però l'energia atòmica encapsulada és obra de la prepotència i vanitat humana, és una cosa inventada no fa ni 100 anys!!  La seva manifestació i conseqüencies no tenim perquè acceptar-les ni justificar-les en el nostre món. Són indesitjables per endimoniadament perilloses. Van bé a quatre butxaques  foradad€$ i ens volen fer creure que les necessitem com l'aire que respirem, sense alternativa, si no volem quedar-nos en la més profunda de les foscors elèctriques.... I una merda! 

Per això, tot donant ànims als germans del pais del sol naixent, és, aquests dies, gairebé obligat un homenatge a la gent de seny de Dinamarca, el pais sense nuclears per determinació ciutadana.
    

Extens article:
de Eduard Rodríguez Farré y Salvador López Arnal


12 de març 2011

*** Obrir un pinyó

El mecanisme d'un pinyó lliure (freewheel) és un enigma fins que en desmuntem un completamemnt. Aquest pinyons, a diferència dels pinyons fixes per velòdroms o de les fixies, transmeten la força de les pedalades en un sentit però no marxa enrera, permeten que la bici avanci sense moure els pedals, en una baixada, per exemple.
Ara obrirem un i descobrirem d'on ve el seu misteriós soroll (cric cric cric cric...)

El motiu per obrir un pinyó bàsicament és per netejar-lo i reengrassar-lo, quan no gira amb suavitat (perquè potser hi ha òxid, pols i sorra) o bé perquè gira massa lleuger i el soroll és molt estrident i "li falta oli" (pot passar que hagi entrat "3 en 1" o bé gasolina a dins a les pistes de rodadura i tota la grassa s'hagi dissolt)

El pinyó clàssic consta de dues parts: les corones amb els seus separadors, i el nucli del pinyó.
Ens pot interessar treure les corones per netejar-les totalment o bé per canviar-les per altres. Aquesta operació és independent de la d'obrir el nucli:
Necessitem dues claus de cadena (chain whip). La corona més petita està roscada al nucli i és la que tanca totes les altres corones. Es descargola en sentit contra-horari (com si pedalessim enrere) però perquè no giri el pinyó l'hem d'aguantar amb l'altra clau de cadena, agafada a una corona de més amunt.
Amb la roda a terra, estable amb l'ajuda dels peus i les cames, amb el neumàtic ben inflat, o bé un bon coixí a terra si tenim la llanta sense neumàtic, apliquem una bona estrebada a les claus de cadena, la que s'ha de moure és la vermella, quan la corona petita es comenci a descargolar.
Ara ja tenim les corones sueltes i és molt més fàcil de netejar-les. A vegades la primera corona va roscada a la segona i aquesta és la que va roscada al nucli, tancant el conjunt. Tan hi fa, es desmunten igual. Amb aquest sistema hi ha pinyons de 3 fins a 8 corones.

Un petit parèntesis: en un anterior post (***treure pinyons), ja vaig explicar com separar els pinyons de les rodes. Ara només vull afegir un detall: hi ha extractors que són estriats, i que si el conjunt està en bon estat podem separar el pinyó de la roda sense utilitzar la tanca ràpida, també podem colocar l'extractor en un cargol de banc i fer girar la roda per descargolar el pinyó. És una manera ràpida i que gràcies al diàmetre de la roda podem aplicar molta força. 

El nucli i les corones

OBRIR EL NUCLI 
Per desmuntar el nucli del pinyó hem de treure la tapeta circular que té  dos foradets. Aquesta tapeta va roscada en sentit invers, hem de pensar que per afluixqar-la l'hem de fer girar endavant, com si pedalessim. Els dos foradets requereixen alguna clau especial que descionec però sempre he fet servir un punxó i un martell. 
Necessitem que el nucli estigui muntat a la roda, amb corones o sense, que ens permet tenir-lo quiet, tenir la roda ben sostinguda, a terra o damunt una taula, i donar uns cops suaus i secs a un dels forats, en el sentit de "bicicleta endavant". Si hi ha molta bruticia i òxid podem girar la roda 180º i anar picant en un i altre foradet alternativament, sempre en el mateix sentit. El "3 en 1" ara si que ens pot ajudar.


Aquí ja destapem el pinyó i veiem la primera pista de boles, a l'altre cantó hi ha la segona. 
Si ara estirem el pinyó saltaran totes les boles, les molles i les xavetes. No hi ha problema si ho fem damunt un recipient ampli perquè no es perdi res, però en aquest cas he tornat a cargolar la tapeta i he separat el pinyó de la roda. 
Com que la tapeta ja l'hem afluixat abans, ara llisca amb facilitat i ho "explosionem" tot dins un recipient.
 Efectivament, el "3 en 1" havia desfet la grassa i hi havia òxid, el pinyó girava molt sec.
Ho netejem tot amb gasolina:
Aquí el nucli amb totes les seves peces: hi ha els dos cossos del nucli, les dues xavetes i la seva molla en forma d'aro (sovint cada xaveta té la seva propia molla, però en aquest cas una sola molla acciona les dues xavetes). Hi ha les boles, la tapeta que hem tret primer, que interiorment té forma de pista de rodadura per les boles, i els vitals anells distanciadors, que fan que la tapeta no axafi les boles quan tanquem el pinyó, sinó que es quedi a la justa distancia perque les boles tinguin el seu espai vital  de dècimes de mm. D'aquests anells n'hi ha de diversos gruixos i a vegades en trobem 1, 2, 3 o inclús més, dins un pinyó.
Aqui podem veure les dues xavetes en posició normal de treball, sostingudes per la seva molla. Fent un excercici d'imaginació 3D podem veure on i com treballen aquestes petites xavetes. També impressiona el pensar que tota la força que apliquem en cada pedalada es transmet a la roda i a la carretera a través d'aquest 5 mm d'acer encaixonat. Quan deixem de pedalar en una baixada les xavetes van circulant per el cercle de graons i el soroll tipic del pinyó es crea aquí dins, en aquesta escala circular.

Una vegada tot net anem per muntar-ho de nou, apliquem grassa a la pista de rodadura gran, i coloquem totes les boles possibles.
Amb les xavetes i la molla ben colocades ajuntem els dos cossos del pinyó amb un moviment lateral però també giratori perquè les xavetes es fiquin en posició dins la seva "escala circular" . Des d'aquest moment hem d'anar amb molt de compte que el nucli es mantingui unit .
Aquí es veu la gran rosca que uneix el pinyó amb el carret de la roda, va bé untar-la de grassa en el muntatge per facilitar futures extraccions. 

Ara donem la volta al pinyó i posem grassa a la pista de rodadura petita, coloquem les boles  i també els dos anells distanciadors, que queden molt camuflats. Finalment rosquem la tapeta fins al tope i podem comprovar com el pinyó gira amb suavitat i el cric cric cric cric  sona bé.
A la zona de les xavetes i les molles no convé posar gaire grassa, el soroll ha de  ser "fresc".
Per deixar el pinyó 100%OK coloquem les corones i les tanquem roscant la corona petita. Una vegada tinguem el pinyó muntat a la roda hem de repicar una mica la tapeta amb el punxó i el martell. També hem de cargolar ben fort la corona petita del pinyó amb la clau de cadena. És normal que quan rodem amb la bici i posem el pinyó petit, aquest encara s'acabi cargolant una mica, ja que pedalant amb les cames s'aplica molta més força que amb els braços i la clau de cadena.

Els pinyons d'una sola corona (BMX, single speed...) són diferents de forma però l'estructura i mecanisme és el mateix.

"bonus track"
EL PINYÓ QUE NO VOL SORTIR
A vegades hi ha pinyons que no volen separar-se de la seva roda, a vegades perquè les rosques eren incompatibles i van ser forçats a entrar, a vegades perquè les dents que permeten la seva extracció s'han fet malbé, o potser no tenim l'extractor adient...
Com a últim recurs ens queda odrir tot el nucli del pinyó, traient la tapeta, les boles, xavetes, traient la part externa del nucli del pinyó amb les corones aferrades,  de manera que ens queda la roda amb la part restant del nucli aferrada a ella.
Llavors enganxem la roda a un cargol de banc, enganxant el pinyó per les dues zones on s'allotgen les xavetes, apretem a tope el cargol i fem girar la roda aprofitant el seu diàmetre per fer palanca, (com a la foto de més amunt). Si hem hagut d'arribar fins aquí caldrà fer unes bones estrebades però si així no surt és que les rosques eren incompatibles i la roda no es podrà salvar. 
Cal tenir en compte que és un recurs extrem i que la part de les xavetes per on estrenyem amb el cargol de banc queda malmesa 9 de cada 10 vegades. Però és millor salvar un carret  i perdre un pinyó que no aprofitar res.

10 de març 2011

- Pinarello SLX Shimano 600

La Red Pinarello ja no existeix, o diguem que ha mutat. Ara el mateix cuadre va equipat al complet amb el grup Shimano 600 Ultegra en la seva primera serie, la 6400, una de les mítiques creacions que el gegant japonès va fabricar des de 1987. Avui en dia no es difícil reunir la totalitat de peces d'un mateix grup en concret, amb espais com ebay tard o d'hora surt a la venda la peça que falta. La dificultat recau en aconseguir-ho a un preu assolible.
En aquesta vaig haver d'aconseguir unes bieles llargues, de 175mm, un joc de direcció amb rosca italiana, una caixa de pedalier, pedals, les manetes de frens...et sonen Edu?
Els cambis,  carrets de roda, tija de seient, son del 1990, quan la bici de curses que feia servir era gairebé idèntica a aquesta. La ilusió de reconstruir-la també ve d'aquí, i amb el temps restaurant bicicletes ara veig el valor extra que té una bici quan equipa un mateix conjunt mecànic.

                  

El grup 600 Ultegra era  el "segon" de Shimano, millor que el 105 i pitjor que el Dura Ace, tant en preu com en renom, ja que la qualitat i funcionament eren magnífics en tots, amb un disseny avanguardista. Shimano era qui més evolucionava en aquells dies, i va ser el moment de l'aparició dels plats ovalats biopace, els canvis indexats, el sistema SLR en la frenada...
En la següent pàgina de DISRAELIGEARS podeu veure el catàleg d'aquest grup: Shimano 600 Ultegra


El cambi va llepar l'asfalt unes quantes vegades com es pot veure, en l'esport de les curses ciclistes son habituals les caigudes i el canvi sempre està en una posició vulnerable.  El pinyó és un cassette de 7v. (14-15-16-18-20-22-24). La maneta del cambi de marxes pot treballar a fricció o indexat, S.I.S. (Shimano Indexed System)   


  Trobo magnífics els frens. Aquestes Mavic Open 4 CD  les vaig arreplegar de la Cycles Gitane, i els neumàtics de la bici de la Kurin.



La potència és de 140 mm, la talla del cuadre una 59, bieles de 175mm... és una bici per jugadors de basket petits. 

Els pedals són compatibles amb les cales look Delta, els vaig comprar a  italia per ebay i ja eren pintats en vermell per el seu anterior propietari,  
Tant la caixa de pedalier, la direcció com els carrets de les rodes porten retens de goma per evitar que entri pols i aigua als rodaments. Els taps de les bieles  no són els originals, que eren totalment llisos. Avui en dia dificilíssims de trobar.


                           

Aquesta bici ara si que la sento com acabada definitivament.
Bici en venda.