*** Obrir un pinyó

El mecanisme d'un pinyó lliure (freewheel) és un enigma fins que en desmuntem un completamemnt. Aquest pinyons, a diferència dels pinyons fixes per velòdroms o de les fixies, transmeten la força de les pedalades en un sentit però no marxa enrera, permeten que la bici avanci sense moure els pedals, en una baixada, per exemple.

Ara obrirem un i descobrirem d'on ve el seu misteriós soroll (cric cric cric cric...)

El motiu per obrir un pinyó bàsicament és per netejar-lo i reengrassar-lo, quan no gira amb suavitat (perquè potser hi ha òxid, pols i sorra) o bé perquè gira massa lleuger i el soroll és molt estrident i "li falta oli" (pot passar que hagi entrat "3 en 1" o bé gasolina a dins a les pistes de rodadura i tota la grassa s'hagi dissolt)

El pinyó clàssic consta de dues parts: les corones amb els seus separadors, i el nucli del pinyó.

Ens pot interessar treure les corones per netejar-les totalment o bé per canviar-les per altres. Aquesta operació és independent de la d'obrir el nucli:

Necessitem dues claus de cadena (chain whip). La corona més petita està roscada al nucli i és la que tanca totes les altres corones. Es descargola en sentit contra-horari (com si pedalessim enrere) però perquè no giri el pinyó l'hem d'aguantar amb l'altra clau de cadena, agafada a una corona de més amunt.

Amb la roda a terra, estable amb l'ajuda dels peus i les cames, amb el neumàtic ben inflat, o bé un bon coixí a terra si tenim la llanta sense neumàtic, apliquem una bona estrebada a les claus de cadena, la que s'ha de moure és la vermella, quan la corona petita es comenci a descargolar.

Ara ja tenim les corones sueltes i és molt més fàcil de netejar-les. A vegades la primera corona va roscada a la segona i aquesta és la que va roscada al nucli, tancant el conjunt. Tan hi fa, es desmunten igual. Amb aquest sistema hi ha pinyons de 3 fins a 8 corones.

Un petit parèntesis: en un anterior post (***treure pinyons), ja vaig explicar com separar els pinyons de les rodes. Ara només vull afegir un detall: hi ha extractors que són estriats, i que si el conjunt està en bon estat podem separar el pinyó de la roda sense utilitzar la tanca ràpida, també podem colocar l'extractor en un cargol de banc i fer girar la roda per descargolar el pinyó. És una manera ràpida i que gràcies al diàmetre de la roda podem aplicar molta força. 

El nucli i les corones

OBRIR EL NUCLI 

Per desmuntar el nucli del pinyó hem de treure la tapeta circular que té  dos foradets. Aquesta tapeta va roscada en sentit invers, hem de pensar que per afluixqar-la l'hem de fer girar endavant, com si pedalessim. Els dos foradets requereixen alguna clau especial que descionec però sempre he fet servir un punxó i un martell. 

Necessitem que el nucli estigui muntat a la roda, amb corones o sense, que ens permet tenir-lo quiet, tenir la roda ben sostinguda, a terra o damunt una taula, i donar uns cops suaus i secs a un dels forats, en el sentit de "bicicleta endavant". Si hi ha molta bruticia i òxid podem girar la roda 180º i anar picant en un i altre foradet alternativament, sempre en el mateix sentit. El "3 en 1" ara si que ens pot ajudar.

Aquí ja destapem el pinyó i veiem la primera pista de boles, a l'altre cantó hi ha la segona. 

Si ara estirem el pinyó saltaran totes les boles, les molles i les xavetes. No hi ha problema si ho fem damunt un recipient ampli perquè no es perdi res, però en aquest cas he tornat a cargolar la tapeta i he separat el pinyó de la roda. 

Com que la tapeta ja l'hem afluixat abans, ara llisca amb facilitat i ho "explosionem" tot dins un recipient.

 Efectivament, el "3 en 1" havia desfet la grassa i hi havia òxid, el pinyó girava molt sec.

Ho netejem tot amb gasolina:

Aquí el nucli amb totes les seves peces: hi ha els dos cossos del nucli, les dues xavetes i la seva molla en forma d'aro (sovint cada xaveta té la seva propia molla, però en aquest cas una sola molla acciona les dues xavetes). Hi ha les boles, la tapeta que hem tret primer, que interiorment té forma de pista de rodadura per les boles, i els vitals anells distanciadors, que fan que la tapeta no axafi les boles quan tanquem el pinyó, sinó que es quedi a la justa distancia perque les boles tinguin el seu espai vital  de dècimes de mm. D'aquests anells n'hi ha de diversos gruixos i a vegades en trobem 1, 2, 3 o inclús més, dins un pinyó.

Aqui podem veure les dues xavetes en posició normal de treball, sostingudes per la seva molla. Fent un excercici d'imaginació 3D podem veure on i com treballen aquestes petites xavetes. També impressiona el pensar que tota la força que apliquem en cada pedalada es transmet a la roda i a la carretera a través d'aquest 5 mm d'acer encaixonat. Quan deixem de pedalar en una baixada les xavetes van circulant per el cercle de graons i el soroll tipic del pinyó es crea aquí dins, en aquesta escala circular.

Una vegada tot net anem per muntar-ho de nou, apliquem grassa a la pista de rodadura gran, i coloquem totes les boles possibles.

Amb les xavetes i la molla ben colocades ajuntem els dos cossos del pinyó amb un moviment lateral però també giratori perquè les xavetes es fiquin en posició dins la seva "escala circular" . Des d'aquest moment hem d'anar amb molt de compte que el nucli es mantingui unit .

Aquí es veu la gran rosca que uneix el pinyó amb el carret de la roda, va bé untar-la de grassa en el muntatge per facilitar futures extraccions. 

Ara donem la volta al pinyó i posem grassa a la pista de rodadura petita, coloquem les boles  i també els dos anells distanciadors, que queden molt camuflats. Finalment rosquem la tapeta fins al tope i podem comprovar com el pinyó gira amb suavitat i el cric cric cric cric  sona bé.

A la zona de les xavetes i les molles no convé posar gaire grassa, el soroll ha de  ser "fresc".

Per deixar el pinyó 100%OK coloquem les corones i les tanquem roscant la corona petita. Una vegada tinguem el pinyó muntat a la roda hem de repicar una mica la tapeta amb el punxó i el martell. També hem de cargolar ben fort la corona petita del pinyó amb la clau de cadena. És normal que quan rodem amb la bici i posem el pinyó petit, aquest encara s'acabi cargolant una mica, ja que pedalant amb les cames s'aplica molta més força que amb els braços i la clau de cadena.

Els pinyons d'una sola corona (BMX, single speed...) són diferents de forma però l'estructura i mecanisme és el mateix.

"bonus track"

EL PINYÓ QUE NO VOL SORTIR

A vegades hi ha pinyons que no volen separar-se de la seva roda, a vegades perquè les rosques eren incompatibles i van ser forçats a entrar, a vegades perquè les dents que permeten la seva extracció s'han fet malbé, o potser no tenim l'extractor adient...

Com a últim recurs ens queda odrir tot el nucli del pinyó, traient la tapeta, les boles, xavetes, traient la part externa del nucli del pinyó amb les corones aferrades,  de manera que ens queda la roda amb la part restant del nucli aferrada a ella.

Llavors enganxem la roda a un cargol de banc, enganxant el pinyó per les dues zones on s'allotgen les xavetes, apretem a tope el cargol i fem girar la roda aprofitant el seu diàmetre per fer palanca, (com a la foto de més amunt). Si hem hagut d'arribar fins aquí caldrà fer unes bones estrebades però si així no surt és que les rosques eren incompatibles i la roda no es podrà salvar. 

Cal tenir en compte que és un recurs extrem i que la part de les xavetes per on estrenyem amb el cargol de banc queda malmesa 9 de cada 10 vegades. Però és millor salvar un carret  i perdre un pinyó que no aprofitar res.