*** Restaurar un quadre (2ª part)

Semblava que no arribaria mai aquest dia però si: el quadre de la Jupiter King finalitzat!

Després de la imprimació i de fregar tota la superfície amb paper a l'aigua ben fi, va venir el moment de pintar amb el color definitiu. Vaig utilitzar un verd metalitzat especial per cotxes, encara estic buscant pintures bones i a preu raonable, però per ara aquest sprays semblen funcionar  "bastant bé". 

Per obtenir bons resultats, bé sigui amb spray o bé amb compressor i pistola, cal barrejar molt bé la pintura,  també ajuda deixar els recipients al sol perquè la pintura agafi una temperatura d'entre 18ºC. i 23ºC, que és ideal. També el quadre i la forquilla convé que estiguin caldejats. Cal pintar en un lloc sense cap corrent d'aire però molt ben ventilat, fer servir protecció per respirar, i indumentària "total", ja que aquestes pintures d'spray fan voleiar particules microscòpiques que entren a l'organisme molt fàcilment i estan una estona per allà flotant mentre pintem.

Per pintar cadascú troba la seva millor manera, en general es recomana pintar paral·lelament a la superfície, a una distancia de 25 o 30 cms, en capes fines, sense aturar-se mai en cap punt (sempre que el dit prem el botó, la mà ha de tenir moviment). Jo vaig pintant per tot arreu a amb pistolades curtes que mai sobrepassen 1 segon de temps, mirant on la pintura "contacta" amb la superficie, que el color vagi agafant consistència, poc a poc. Penjo el quadre amb un ganxo de filferro, amb la mà dreta pinto i amb l'esquerra faig moure el quadre, ja que tal com ho tinc muntat sempre pinto des d'una mateixa zona (més avall hi ha una foto de la "cabina de pintura").   

Si haig d'esperar uns minuts per deixar assecar la pintura, faig una sprayada de 5 segons amb el pot de cap per avall en qualsevol lloc (no sobre la bici), d'aquesta manera la vàlvula no s'embussa. Aquestes pintures s'assequen ràpidament, i gairebé amb 3 o 4 rounds i 3 o 4  pauses de 5 minuts  i el quadre i forquilla queden ben pintats i el pot d'spray buit.

Entre el color base i la capa de vernís final, hi ha tot de posibilitats decoratives per aplicar: calques, pinstripping, filetejats, resseguir racords, aerografia... en això com en tot: la pràctica és el camí. 

En aquest cas,  gràcies a les excelents habilitats d'en Jordi de Reciclone, varem poder recuperar els gràfics originals d'aquesta desconeguda bici japonesa. Mil gràcies Jordi per la teva dedicació i habilitat!

Potser la combinació de colors no va resultar tal com era a la meva ment, sens dubte el verd massa fosc perquè el negre contrastés amb força, i el beig va quedar una mica translúcid damunt la pell de la bici. Ara penso que el color beig clar original hauria estat millor elecció que aquest verd tant potent. L'inconvenient que m'he trobat amb aquests pots d'spray és tenir molt poc per escollir, almenys a la única botiga de la comarca d'Osona on en tenen. Sobre una base clara les calques ressalten de manera genial. Finalment la calca "Japan" vaig descarta-la ja que hauria ressaltat excessivament del conjunt.

Aquí podeu veure la cabina de pintura a l'aire lliure, amb el quadre i la forquilla penjats amb cordills i ganxos. Com podeu copsar, no puc pintar quan vull, ha de fer bon dia i no pot correr ni una mica d'aire. Aquí a punt per vernissar, amb les calques ja colocades,

  

La capa final de vernís es dóna per protegir la pintura i les calques, i per donar brillantor si el vernís és brillant. Un bon vernís fa que la superficie quedi més resistent als cops i rascades. S'aplica com la pintura però amb la dificultat de que és transparent i és més fàcil generar goteres sense adonar-se'n. Aquesta vegada és van crear en algunes zones del quadre unes taques blanquinoses molt extranyes, ja que no semblaven fetes per un excés de material, però al assecar-se el vernís algunes van tornar-se invisibles i algunes es van apetitar,  se'n veu una a prop de la puntera dreta.

Bé, aquest és el resultat final, properament presentaré la bici sencera!