LA MÀQUINA AMABLE

Hola!
Moltes gràcies a tothom per la paciència i comentaris en tot aquest interval d'absència. Durant els propers dies aniré responent els comentaris que esperen resposta. Ara he d'evadir la vanitat del meu ego i deixar anar aquest rollu-patateru/sermó eco-motivacional :

Bicinova torna a engegar motors, issar veles, inflar rodes... cal començar a fer-ne via, sinó el temps es tira a sobre i per aquest 2011 aquest bloc s'ha proposat intentar seguir el ritme del pilot, i no és fàcil, ja que el món de la bicicleta està guanyant alçada i es divisen horitzons impensables fa pocs anys. Horitzons de canvis incerts, catastròfics o alliberadors, és una incògnita.
L'arribada de nous aficionats a refer bicis fa pujar el nivell creatiu i ja sabeu què predicava el senyor Darwin sobre allò de les espècies menys adaptades... Per sort, els rivals de les bicis, de les botigues, dels aficionats a la bici... no són pas altres elements del gremi, sinó que més aviat l'espècie que té les de perdre és la que xucla petroli i ocupa 90% de la via pública: el C.A.i D. (Col·lectiu Automovilístic i Derivats). Així que les bicicletes ocupen poc espai i tothom hi té cabuda.

Bicinova des del principi ha apostat per el reciclatge i recuperació de bicicletes abandonades al camí de l'oblit, o bé que llurs propietaris no sabien veure les virtuds de la vella andròmina arraconada al garaig, bruta i plena de pols amb la única sortida imaginable de la venta del trasto en qüestió.
La filosofia Bicinova es desmarca de la cursa de les últimes tecnologies, dels nous materials i innovacions que el capitalisme cultiva sense parar per la seva enfermetat de gula. El cotxe s'ha començat a rovellar per molta gent, i la bicicleta,  sigui nova o vella, és una gran aliada per l'alentiment energètic que caldrà assumir tard o d'hora. Així que, tot i no combregar amb la high-tech, Bicinova recolza l'ús de qualsevol "màquina amable" i no pot deixar d'admirar la creativitat humana en el desenvolupament tecnològic de les dues rodes a pedals, però a la vegada prefereix les bicicletes que ja hi havia, que ja existien als anys 90s, 80s, 70s, 60s, etc... que funcionaven, que eren ben fetes i que amb una mica d'habilitat, voluntat, quatre eines i pràctica, qualsevol persona aficionada a la mecànica pot fer reviure i tornar a recorrer corriols, carrers i carreteres.

Sentir com l'anar en bicicleta  fa volar l'esperit és la petita chaveta dins el freewheel que no deixa tornar enrera (fixie world bon rollo eh?  ;-)

La convivència amb  l'automòvil de tota mida segueix delicada. En això els ciutadants de peu a terra en pateixen les conseqüències, normalment tenen les de perdre, obvi.
Però el preu del petroli i el mal ofici (de malvats, no de burros) dels que remenen les cireres anirà equilibrant la història. Quan moltes bicicletes necessitin pas, caldrà desembussar els carrils-bici  i anar pensant en carrers-bici.
El camí no és fàcil ni potser curt. Mentrestant els ciclistes hem de perseverar en respectar la circulació, passar pel tubo descartant les temptacions, aparcar bé, respectar vianants, vigilar i denunciar el robatori de bicicletes... tot pel bé de la convivència tranquila, però sobretot assolir el ritme de la bicicleta, independentment de la pressa del C.E. (Col·lectiu Estressat) i el CI (Col·lectiu Impacient).
La resta anirà sobre rodes, amb els sentits desperts i el cor viu. Amb la imperfecció de l'aire dins i fora, a la recerca de les velocitats amables.

Bon cop de biela!