*** sobre rodes 1: RADIAR

Les bicicletes van "sobre rodes", i aquest post també.

Construïr una roda de bicicleta sembla molt complicat i certament és una mica trencaclosques quan es comença, però qui més qui menys, i després d'intentar-ho una o moltes vegades, comença a reixir en l’empresa. L’acció continua amb la segona part del muntatge: això és aprendre a centrar la llanta, i donar-li la tensió adecuada, explicació que deixaré per un  "sobre rodes 2"

Una cosa és coneixer com es fa i començar a practicar, però per arribar a l'excelència en aquest art, es necessita molta pràctica, cal muntar i desmuntar rodes centenars de vegades per poder deixar una roda ràpidament alineada i de manera perfecte.  No se n'aprèn amb dos dies.

Antigament la tècnica i els secrets es transmetien de mestres a aprenents però ara els temps han canviat, no hi han escoles ni mestres, i sí més d'un aprenent orfe.  Cal enfilar el camí difícil de l'autoaprenentatge, on el perfeccionar la tècnica i el marcar-se l'excelència en els resultats ja depèn de l'impuls de cadascú.  

Al principi és una activitat molt entretinguda, que demana estar concentrat, entendre què fem i perquè ho fem, no tenir cap pressa i sí molta tranquilitat… i bona música, evident!

Si m’atreveixo a explicar el què he après és per animar a aquells que volen començar a remenar rodes, jo sóc un aprenent dels orfes i cada roda que faig necessita tota la meva concentració, i encara veig molt lluny la perfecció i la rapidesa. A més a més cadascú té una manera que li va millor. La manera que ara explicaré l’he après del llibre de Jobst Brant: “the Bycicle Wheel”, és un bon llibre, 100%OK.

Aprofito les fotos que vaig fer quan muntava les rodes de la California XL4, la llanta és de 20’ i té 28 radis.

El més aconsellable és desmuntar una roda i practicar amb ella, d’aquesta manera la llargada dels radis segur que és la correcta. Pot ser una roda de 32 o 36 radis, de 20’ o de 700, tant hi fa, els principis són els mateixos. També cal tenir en compte que una roda del darrera té la llanta descentrada respecte les ales del carret, i a vegades els radis del cantó del pinyó són 2 mm més curts que els de l’altra banda. Per això és millor començar amb una roda de davant, que sempre és ben simètrica i els radis són iguals, i no hi ha el risc de confondren’s i barrejar-los. 

No m'entretindré a explicar com desmuntar una roda, cal descargolar els caps dels radis i anar desfent el conjunt, si després li fem una neteja a tot, millor que millor.

Som-hi : 

   Aquí tenim la roda esmicolada: el carret (hub), la llanta (rim), els radis (spokes), els caps dels radis (nipples) i una clau que no farem servir avui, ja que tot es fa amb les mans (rosques netes i una mica d’oli sempre ajuden)

   

La primera llei de les rodes diu que els forats de la llanta habitualment estan desplaçats respecte del centre imaginari: la meitat de forats enfoquen cap a una banda i l’altra meitat cap a l’altra banda. Cada radi anirà dirigit cap al cantó del carret corresponent. El punt de referència per començar a radiar és el forat de la vàlvula.

Coloquem 7 radis a una ala del carret, deixant un forat lliure entre cadascun d’ells (8 radis si muntem una roda de 32 o 9 radis si la nostra roda és de 36 forats)

Atenció: entrem els radis de fora cap a dins, des de la part externa del carret cap a la part interna.

Molt bé, ara agafem un dels radis i el conectem amb el primer forat al costat de la vàlvula, el que apunta amunt. Li cargolem un cap a la punta del radi, 4 voltes. 

Ok, ja només en falten 27.    ;-)

 Ara conectem els altres 6 radis amb la llanta, deixant tres forats buits entre cada radi i el següent. Anem revisant que, efectivament, cada forat de la llanta a on coloquem un radi apunta cap a la banda del carret d’on aquest surt, la d’aquests 7 primers.  Rosquem un cap a cada un, 4 voltes.

Continuem, ara muntarem 7 radis més a l’altra ala del carret, per això donem la volta 180º a tot el conjunt, de manera que la primera serie de radis que hem muntat estan a sota.

2ª llei de les rodes: Si ens fixem amb un carret, veurem que els forats d’una banda  no estan en línia amb els de l’altre cantó,  aquest petit desplaçament de mig forat és important en la propera acció, ja que el proper radi a colocar és el que anirà a parar al segon forat després de la vàlvula, o sigui, el forat veí del primer radi que hem colocat. (nº 2 de la foto)

Per això tornarem a colocar 7 radis, de fora cap a dins, al cantó del carret que ara tenim a dalt. Deixem tres forats entre cada un i el següent i els hi rosquem un cap a tots, 4 voltes.

Comprovem que anem bé, ara tenim la llanta mig plena, dos radis i dos forats buits, cada radi va en direcció correcta, els forats de la llanta enfoquen el seu corresponent cantó del carret: tot quadra.

Seguim, ara ve un pas complicat. Aquí el llibre indica una manera de procedir però tot seguit explicaré una altra forma que em sembla més senzilla. Tal com explica el llibre va bé per entendre què estem fent:

Es tracta de posar els 7 radis que falten a la banda del carret per on hem començat. Aquesta vegada els radis entren als forats del carret des de dins cap a fora, des de la part interna cap a la part externa, així que sense moure la roda coloquem 7 radis a l’ala de baix del carret, com a la següent  foto. Aquí ja és necessari aguantar la roda amunt amb una mà.

Segons el llibre, tot seguit donem la volta 180º al conjunt una altra vegada. El següent pas és fer girar el carret o la llanta lateralment cap a un cantó, de manera que els radis que tenim colocats queden molt més tangencials, com es veu a la foto. A partir d’aquí és complicat de treballar, ja que hem d’aguantar els radis amb una mà i treballar amb l’altra, si deixem anar els radis alguns cauen, tots per allà al mig, és una mica micro caos. 

 

Un sistema més pràctic que he experimentat és colocar els radis d’un en un.  Primer dono la volta a la roda (de manera que queda com a la posició inicial, amb la primera serie de 7 radis que hem colocat a la banda de dalt) Després vaig per colocar el radi més complicat de tots: El "radi 3"

Primer intentarem visualitzar on anirà colocat el radi 3 ( linia de color groc): ha d’unir el tercer forat des de la vàlvula amb el carret (en sentit contrari als que hem colocat fins ara) després de creuar-se amb 3 radis per el camí.  Això és muntar una roda a 3x (també es poden muntar rodes a 2x, a 4x, o sense creuar-se radis). El muntatge a 3x és molt habitual. Les diferents maneres impliquen radis de diferents longituts.

Quan tenim clar el forat del carret d’on ha de sortir el radi, el fem passar des de dins cap a fora. A mesura que anem omplint la roda de radis queda clar el  perquè es comença per els radis que van des de fora cap a dins, i també podem entendre ara que el “radi 3” podria ser qualsevol dels 7 que anem a colocar tot seguit. El fet d’indicar el tercer forat des de la vàlvula és per fer-ho més comprensible.

Bé, una vegada hem passat el radi per el forat del carret, el tombem i el dirigim perquè apunti al seu forat de destí. Ens assegurem que anem bé observant que el radi creuarà tres radis, 3x, (únicament de la propia banda del carret, obviament, en la foto sembla més complicat) 

Atenció: el primer i segon creuament no tenen elecció, però el tercer radi l’hem de creuar per sota, cal moure i flexionar el radi que estem muntant, vigilant de no ratllar la llanta ni que el radi quedi deformat després.

Ja està, ara el fem passar pel forat de la llanta i  li posem un cap, 4 voltes.

Ja hem superat el pas complicat. Els altres 6 radis de la mateixa banda els coloquem de la mateixa manera, d’un en un i amb tota la nostra atenció. Es molt fàcil equivocar-se, així que si en algun moment no ens en sortim, és normal, no val desanimar-se, cal tornar enrere i tornar-ho a provar.

 Aquí podem veure la instalació fins el moment. Repassem els encreuaments, repassem que hem encertat amb els forats de la llanta, els d’un cantó cap aquell cantó i els de l’altre cap a l’altre.

 
Ara toca els últims 7 radis, aquests són molt fàcils, es munten igual que els anteriors 7, entrant als forats del carret des de dins cap a fora, creuant 3x i recordant de passar el tercer radi (tercer x) per sota.

 

Voilà. Ja tenim l’estructura muntada. Amb els dits cargolem unes voltes més tots els caps dels radis, uniformement, de manera que tot quedi una mica més ben collat, però sense tensar res.

La roda ja està a punt per el seu centratge i tensionat, però això serà en un proper post. Mentrestant podem anar practicant fins aquí i començar a estalviar uns quants $$ per aconseguir una clau de radis i un centrador de rodes (“truying stand”), estri bàsic per alinear rodes.

8 abril 2011: Al blog de Reciclabicis hi ha una bona introducció de com centrar rodes fent servir la propia bici i les pastilles de fre com a guía. Es una bona manera per corretgir desviacions lleugeres  de la llanta si no tenim un centrador.