- ALAN

Al 1972 la casa italiana ALAN va començar a construir quadres de bicicleta utilitzant “tecnologia aeronàutica”:  tot alumini, tubs i racords, res de soldadura, tubs roscats als racords i enganxats amb cola epoxy. Aquí una imatge de l'interior de la caixa de pedalier.

 

La virtut principal d'aquests quadres és la lleugeresa: l’alumini anoditzat (AL-AN) és més lleuger que l’acer, i no necessita pintura. Un altre factor important que defineix aquestes bicicletes és la comoditat i suavitat de conducció, l’alumini és més “tou” i té un efecte com de suspensió, comparat amb la rigidesa i trempera dels quadres d’acer... però això és la teoria ja que a la pràctica és dificil apreciar aquestes diferències. 

La comoditat era apreciada per grans kilometratges però era un defecte quan es tractava de demarratges, sprints i grans aplicacions de potència als pedals. Tot i això, les mítiques Alan van guanyar moltes curses, voltes per etapes i campionats del món, tant de ruta com de ciclocross.  Sempre van tenir detractors argumentant que eren quadres delicats i que es desencolaven les unions… però bé que corrien en ciclo-cross, i bé que trepitjaven els mateixos adoquins que les bicis d’acer abans d’arribar a Roubaix.  Diversos equips professionals les van utilitzar temporada rera temporada. No eren pas bicicletes fràgils!

Aquesta la vaig omplir de ratlles amb unes cintes de pinstriping. Algunes peces eren de la Pinarello Plata que estic remodelant(rodes, cambi, manetes de cambi, pedals...).
Uns Modolo Flash s’encarreguen d’aturar la bici. A les bieles hi ha unes descatalogades Campagnolo de 177,5mm, pre-1967 ( amb BCD de 151mm) i un plat "petit" de 45 dents. És complicat de trobar plats petits d’aquest BCD per carretera. El mínim eren 44 dents a l’època!

El quadre té una petita  esquerda frontal al racord superior, feta amb tota probabilitat per haver entrat una cassoleta de direcció més gran del compte, i tot i que que no té un aspecte saludable,  a la pràctica no comporta cap perill, n’he vistes també en altres Alan al mateix lloc, en aquest sentit l’acer tolera millor unes dècimes extra. També les petites guies del cable del tub superior s’havien malmès i les vaig eliminar del tot, colocant en el seu lloc un parell de clàssiques “top tube cable guides”.

El quadre és una talla 58, deu ser de principis o mitjans dels anys 80. El seu anterior propietari  em va oferir la possibilitat de comprar-la perquè ell no la utilitzava i la talla li era massa gran. Des d’aquí  t’ho agraeixo molt, Marc!
Jo havia tingut una Alan molt semblant però un any enrere vaig vendre el quadre en un atac impulsiu d’aquells que sobrevenen quan la guardiola és buida.  Afortunadament,  alguns projectes acaben esdevenint realitat, independentment de la crisis que expressi  la guardiola.  

En fi, una clàssica de clàssiques, les fotos parlen per elles.