Ahir va perdre la vida en Xavi Tondo, el ciclista de Valls que estimava com el qui més el seu esport.
La seva mort va ser per culpa d'un accident amb la porta del garatge, una mala passada del destí, una mort massa injusta... el ciclisme necessita molts herois com ell.
Les seves idees sobre el dopatge eren radicals. Ell era dels més actius per erradicar el dopatge del ciclisme, per "enxampar els tramposos", estava a favor dels controls antidòping per sorpresa a les 6 del matí, -si això serveix per eliminar el doping en el meu esport hi estic a favor- deia i n'estava convençut, parlava clar. Afirmava que si el ciclisme era noticia per causa del doping era perquè era un dels pocs esports que treballava constantment per netejar-se de la trampa del dopatge. Criticava el silenci profund sobre això en altres esports. Estava orgullós de ser ciclista i del seu esport.
La familia ciclista té un minut de silenci pendent.
Tan de bo la lluita per dignificar el teu esport no decaigui.
Tant de bo la duresa de les etapes s'humanitzi i que sigui el ciclista el que les faci dures.
Tant de bo els directors, mitjans, patrocinadors, public, aficionats us vegin com a persones i no com cavalls de cursa.
Tant de bo l'automòvil i les motos siguin limitades en les curses, perque actualment hi ha massa densitat de fum, fruit dels interessos comercials i no pas del bon funcionament, assistència i organització.
Tant de bo la trampa del doping sigui expulsada d'aquest esport, i la importancia sigui l'emoció de competir i no la finalitat de guanyar.
Descansa en pau, Xavi. Si has marxat ara, així, segur que existeix un lloc millor on estar. No trobo cap altre pensament que resolgui el buit.
Gràcies per la foto Carles!, (pedals de foc 2010)
També un enllaç a bikepure.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada