BH 75-500 plegable, la de "verano azul". Ha quedat prou maca, però després de molta feina.
Quan la vaig comprar estava així:
Vaig tenir la temptació de deixar-la autènticament Rat, però el seient era d'un color que no n'hi han, el color de la bici també era un blau molt guapo i els cromats estaven salvables. Així que em vaig arremangar les mànigues per una RT (restauració total)
Primer vaig desmuntar totalment totes les peces menys la biela del plat, treure les bieles d'aquestes bicis és un drama cada vegada, la biela esquerra la vaig haver de treure i llençarla juntament amb el pedal, que girava disparalel al terra.
La forquilla també estava doblada enrera d'algún "pinyu" frontal, la vaig poder redreçar després de molts intens i proves diverses. La bici tenia una part de davant blanca i oxidada, ja que no vaig trobar el color blau exacte vaig optar per pintar de blanc damunt imprimació, i per no deixar sol aquell blanc enmig de tant blau vaig pintar unes ratlles pirates blanques a la forquilla i al portapaquets.
El llum de darrera també estava una mica estabornit però amb cola i una mica de verd reflectant (a falta de vermell) ha quedat ok. El problema és trobar recanvis d'aquestes peces.
L'òxid d'arreu va marxar com sempre, amb les eines adecuades, la paciència i els líquids màgics (gasolina, aigua , sabó, puliment, cera).
Els neumàtics en vaig aprofitar un joc d'iguals, les càmeres estaven perfectes després de més de 30 anys (amb "parche vermell" inclòs) la cadena nova. El pedalier no el vaig obrir perquè rodava bé i estava ajustat, sinplement vaig fer entrar oli de màquina a poc a poc per cada banda i llestos.
Abans del muntatje final encara vaig pintar per dins els parafangs amb pintura antiòxid, perquè durin molts anys més.
La neteja de les peces és com pujar un port de muntanya que no s'acaba mai, però sempre val la pena perquè després ve el descens, el descans, el joc d'ajuntar peces..El muntatge és un plaer.
Aquestes bicis són molt versàtils de talles, van bé a persones des d' 1,45m. fins a 1,85m.
Funciona tot bé, inclòs la dinamo i els llums, aquest model de fre de darrera tipus "cantilever setentero" és poc potent. No l'havia vist abans, m'ensumo que no va tenir èxit i se'n devien fabricar pocs.
26 de juliol: avui un taxi groc i negre s'ha endut un regal blanc i blau per una noia de la gran ciutat.
Moltes gràcies D! bona sort
Reciclone, ja sé que hauria pogut posar-hi un joc de calques nou dels que tens, però com que aquestes són diferents que les teves les he volgut conservar, tot i que estan una mica deteriorades.
ResponEliminaQuan en pinti una bici d'aquestes n'hi posaré de noves del model que tens.
Et felicito, una restauració impressionant!
ResponEliminahola! està molt xula la bici!
ResponEliminatinc una igual en roig i m'agradaria restaurar-la però fa un mes vaig ajudar a una amic am la restauració i, encara que el resultat ha sigut satisfactori, no m'agrada del tot la pintura final.
La vam desmontar, escatar, una capa de imprimació, capa de pintura i laca. Però s'ha donat un colpet i la la pintura ja ha saltat.
Cóm has fet per a que la pintura es quede com a una bici nova?
amb lo bonica que és la bici tinc por de tractar de restaurar-la i tindre el mateix problema!
Hola Maria, disculpa el retard en respondre. ´
ResponEliminaEn aquesta bici únicament vaig pintar el frontal blanc, amb pinzell, a sota una capa d'imprimació i el blanc era esmalt sintètic normal, amb paper de vidre a l'aigua després i cera de carrosser en comptes de vernís.
El millor és utilitzar pintures de poliuretà de dos components i també vernís de dos components aixi queda més resistent, però no deixa de ser pintura i les marques pels cops amb el temps són inevitables.
De totes maneres si no queda bé a la primera sempre es pot repetir.
Ànims!