- Rossin Fixed

La "second life" d'aquesta Rossin va ser molt curta i virtual...
Sentia que no l'havia encertat, cada cop que la veia allà aburrida, ningú no havia preguntat per ella...
Així que l'he convertida a fixie i he guardat bona part de les peces per altres futures bicicletes.

El quadre és talla 51 x 53 (ctc)
El carret és marca On-One (flip-flop/fixed-fixed)
Desarrollo 42 x 18
La bici és ideal per començar, el 42 x18 és més curt que l'habitual 42 x16 en el món del fixed, s'agafa menys velocitat i també resulta més fàcil d'aprendre a frenar la roda de darrera. Fent frenades clavant la roda es desgasten molt els neumàtics, per això ja els he posats una mica vells. Si no es frena bloquejant roda encara tenen molt temps de vida.

A 13 de juliol de 2011 ja volta per Euskadi
eskerrik asko Y.!
Zaitu eta laister arte!

 

- Monty 219 X-ALP

Bicitrial, trial, trialsin, biketrial...
Aquest tipus de bicis van bé per enfilar-se per les parets. Quan l'stress comença a ser emprenyador va bé escapar-se amb una d'aquestes. La concentració que requereixen degut a la poca velocitat que poden generar contrasta amb la vida atrafegada i el culte a la religió de la velocitat del nostre temps. Amb uns quants esgraons o unes pedres per problema principal el món es torna silenciós i la ment afluixa la tralla.

Per això no em sorprèn que a Japó, el país del Zen i les arts marcials, arrelés tan fort aquesta modalitat ciclista.

El biketrial requereix treballar l'equilibri, la relaxació i el ritme, per tal d'evolucionar entre dificultats.

- Razesa Shimano Ultegra STI

Actualment podem situar el límit superior del "concepte vintage" en la zona de principi dels anys 90, quan encara les bicicletes tenien tubs i els pinyons no passaven de 8...


Razesa és una marca d'Alsasua (Navarra) fundada al 1973. Bons constructors de quadres i bicicletes, tant en mode artesanal com en serie.
Aquesta Razesa blanca està construida amb tubs cromoly, el quadre nu pesa 2100 gr, i la forquilla 660 gr. Es una talla 53,5 x 55. Només utilitza el bloc de la caixa de pedalier com a racord, les altres unions estàn soldades a tope (sense lugs), i combinades amb zones cromades (estètica LOOK, TVT...)
El grup sencer es un Shimano 600 STI, (des de finals dels 80 al grup 600 també se l'anomena Ultegra, és el mateix) És la serie 6400 en la versió a partir de 1992/93, que equipava 8 corones i la primera versió de manetes integrades STI (Shimano Total Integration), ponts de frens Dual-Pivot...la high tech del moment.
La potència 3ttt, el manillarg també 3ttt, igualment de la nova creativitat dels 90s, amb forma anatòmica, per millor "agarre".
La tija és una SR de 27,0mm ja que la bici portava instalada una "xapussa" barroera inconfessable.
El seient és un Flite més modern, amb forat antiprostàtic, als peus uns pedals Shimano 6401 compatibles amb les cales Look, les bieles són de 172,5mm., un 52 x 39 de plats   ;-)   i un 12-21 de pinyó. Llantes Mavic OPEN 4 CD, neumàtics Michelin Orium, cadena nova de trinca...

Va com una seda.
Ja s'ha venut.
A 10 de juliol ha arribat feliçment a Gijón.
Muchas gracias D., que la disfrutes!

Aquí un petit reportatge vintage extret de la revista Bicisport (nº4/agost 1989).

Eren els primers rumors d'unes manetes de cambi colocades a la maneta de frens.
Els enginyers de Shimano treien fum de tant exprimir el cervell per aquelles dates.
Els pinyons passaven a la estratosfèrica xifra de 8!! corones.
Les super manetes molt temps en fase de proves, al '91 en Gianni Bugno i d'altres ja utilitzen les STI en algunes competicions i el 92 esdevenen les estrelles tecnològiques de l'any. Només Campagnolo va aguantar el fortíssim demarratge de Shimano i ja al 92 treia al mercat la seva propia versió de supermanetes: les Ergopower.
Les dues firmes es van quedar soles al capdavant. Suntour, Mavic, Sachs...totes les altres marques no van poder fer el salt I+D necessari per aguantar la dura estrebada del Pantani japonès.

Si els pedals automàtics havien suposat un esforç extra per a ciclistes conservadors, les manetes integrades també van comportar haver de canviar el xip a desgana, com Indurain i d'altres, que van trigar un temps a acceptar la nova "moda", fins que van veure que no eren només interessos comercials, sinó que realment aquell nou gadget aparcava per sempre més les clàssiques palanques dels down tube.

TRIALSIN - MONTY primers 20 anys.

El diumenge passat al "mercat del trasto" de Torelló vaig aconseguir una Monty 219 X-ALP.

També segueixo amb la restauració de la meva T-15 del 81. Així que ara tenia els dos quadres nus i perfectes per una comparació/meditació sobre 20 anys d'evolució trialera (desconec de quin any és la X ALP, potser finals dels 90's?) 

Hi ha més de 7 diferències, però el propòsit d'elles no ha cambiat ni un pèl: possibilitar el superar obstacles sense posar el peu a terra ni trencar-se en l'intent.

 Si a Montesa feien bicis ben pensades i  construides, a Monty igual i més, això no ho han descuidat mai. Però no em puc estar criticar una cosa de Monty: trobo a faltar una pàgina a internet (quin millor lloc seria sino la seva web) on estiguessin reflexades totes les bicicletes fabricades al llarg de la seva història, cada model amb quatre característiques, dos o tres fotos i anys de fabricació, és senzill, i molts aficionats al trial n'estarien encantats. Penso en la dificultat que vaig tenir per intentar esbrinar de quan era la T-215, i ara amb aquesta 219 X ALP també. Crec que una fàbrica de bicicletes hauria d'honorar el seu passat i les creacions que li han permès estirar-se al llarg del temps i compartir-les: un museu, un llibre, una web... Sé que el dia a dia del món laboral no deixa massa espai per ordenar aquest tipus de coses, però també penso que pot ser una bona eina de marketing, per ara desaprofitada.
Tot això ho dic en un sentit constructiu i amb tot el respecte cap aquells que han dedicat tant d'esforç en desenvolupar el trialsin des dels principis.

També la documentació de les bicicletes utilitzades en competició seria un "puntàs", un senyor gol per tot l'escaire.

El que sé per ara és:
Montesa va començar a fabricar bicicletes l'any (?), primer va treure els models T-5 i T-10, que es van començar a comercialitzar l'any (?), després la Montesa T-15 (1980?1981?). La T-12 va sortir al mercat  a l'any (1982?)
Montesa va plegar veles el 1983(?). Es comenta que els Japonesos s'ho van endur tot (gairebé tot)
Monty va neixer aleshores, però en un periode coexistien Montesa i Monty en el mercat (llistat de preus a la revista La Bici)
Les primeres Monty
T-17 ?
T-19 ?
T-19 "mixta" 1ª sèrie (1984 ?)
T-211 ?
T-215 1984? (comentari al post de la T-215)
T-217 ?
T-219 ?
T-219 replica Ot Pi ?
frens hidràulics, quan?
Monty "Alp", quan?
...
... 


NOTA GENER 2012
Ot Pi si que ha desenvolupat aquest 2011 una pàgina web amb cara i ulls sobre el seu recorregut esportiu que va començar quan tot començava, fotos fabuloses! 
Aquesta és la seva web: www.otpi.com


-----------------------------------------------------

 

Canviant lleugerament de tema... el proper 5 de juny es celebrarà la ja 5ª edició del BIKE TRIAL LEGENDS. Una magnífica oportunitat per veure aquestes bicicletes antigues en acció en una prova de trial com les que es feien abans.

COMENTARIS:

21 maig 2011
Hola Jordi! gràcies pel comentari i felicitats per la colecció. Tens alguna adreça internàutica on veure les teves bicis?
El que no m'agrada en aquest moment de Monty (i d'altres marques) és la fixació que tenen amb les bicis elèctriques, que son dependents de la xarxa elèctrica, linies d'alta tensió i centrals nuclears, i companyies elèctriques que no paren d'encarir el preu de l'electricitat.
Tant com els cotxes elèctrics, un parany econòmic pels eco-rucs.
Em sembla que enfoquen equivocadament (amb un model al catàleg per persones realment necessitades d'assistència elèctrica ni hauria d'haver prou)
En moments de crisis econòmica cal ser econòmic, i què més econòmic que un plat de llenties per combustible?
Però rectificar és de sabis i Monty acabarà trobant el pas bo, doncs el trialsin és això mateix: en una zona es valoren les vies possibles, s'intenten algunes i finalment s'arrisca i es tria la millor aposta, sempre sense posar un peu a terra.
Salut!