1- Que la bicicleta arribi al seu destí sense desperfectes.
2- Que la capsa sigui el més reduida possible de dimensions, i deprés de pes.
Una cosa determinant és saber quines condicions demana l'empresa que realitzarà el transport, quins límits i tarifes de preus té.
En l'actualitat faig servir una de dues possibilitats:
1-CORREUS: Si les dimensions de la capsa no sobrepassen els 100 cms de mida màxima, ni els 200 cms la suma de l'altura + l'amplada + la llargada, ni els 20 Kg de pes.
Correus calcula i factura el pes volumètric: encara que la capsa pesi 15 kg reals, ells fan servir aquesta fòrmula (altura x amplada x llargada (en cms), això ho divideixen per 6000 i el resultat és el pes volumètric en Kg., i és el que cobren.
2-NACEX No tinc pas cap descompte ni res per l'estil amb aquesta empresa però entre totes el què he buscat, aquí he trobat el millor preu, rapidesa i qualitat. És l'alternativa quan la llargada de la capsa no pot baixar dels 100 cms, com passa a la majoria de bicicletes grans.
Estic preparant una futura pàgina al blog per posar exemples concrets i costos reals, però ara em centraré en el recipient on viatja la bicicleta, la capsa de cartró.
Poso dos exemples, un primer de la BH California XL2 i un altre d'un quadre que fa un temps va creuar mig món per anar al pais dels cangurs.
Amb la bici sencera ja podem calcular unes mides aproximades i saber si passarem o no dels 100cms.
Quan preparem la capsa el primer que cal és comprimir la bicicleta, visualitzar el volum i determinar les mides exactes de la capsa.
Per això cal desmuntar una mica les coses, plegar manillarg, rodes, seient, algun pedal... també conve agrupar la cadena i embolicarla amb paper o plàstic de bombolles i enganxar-la al quadre de la bici.
Després ho presentem tot amuntegat de manera que podem mesurar la llargada, l'amplada i l'altura. Com més compacta sigui la capsa millor, ja que si a la capsa li sobra espai és més difícil que les peces de dins s'estiguin quietes. Cal tenir en compte que alguns transportistes van per feina i no saben ni els importa què pugui haver dins dels paquets, ni nosaltres sabem amb quin humor treballaran aquell dia... Tota precaució és poca.
Una vegada tenim les mides hem d'aconseguir una fulla de cartró gran i crear una capsa, en això hi ha moltes possibilitats, depen de les mides del cartró i com hi entrarem la bici.
Amb cartró extra podem reforçar la base i les parets on hi ha les unions.
Quan coloquem les peces hi ha dues opcions, o bé emboliquem i ho enganxem tot al quadre (manillarg, seient... o bé fem servir fulles de cartró que separin les peces en diferents compartiments, de manera que les peces no piquen entre elles duran el transport. A la foto ho he fet així.
Ara posem per exemple que cal enviar un quadre bo.
Farem la capsa també a la mida justa, però el quadre s'ha d'embolicar tot amb plàstic de bombolles, aferrar la forquilla, i també és molt important posar un tros de fusta entre les punteres (dropouts) de la roda de darrera (a manera de distanciador de 120, 126 o 130mm... depen del "rear spacing"), de manera que si un pes hi actua, els tirants no puguin ser doblegats.
Els reforços i estratègies perquè el quadre s'estigui quiet són infinits, la creativitat hi juga un paper important, i també la paciència i bona voluntat, ja que hi ha molta feina invisible inclosa en el preu de la bici i l'enviament. Sempre és preferible i més còmode la recollida local però sovint la bicicleta és desitjada lluny d'aquí.
Bon voyage!
Excel·lent article!!! Cada dia et superes amb nous continguts i informació molt interessant. He vist la foto de la California XL2 preparada per viatjar al tumblr de Chirosangaku :)
ResponElimina