Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


19 d’oct. 2010

*** Va de Hubs

Hubs, bujes, moyeux, carrets... aquí una parella de vells Normandy d'ala alta que necessiten una neteja.
 Per treure l'eix i poder netejar a dins, o simplement per ajustar-los quan tenen joc ("crug-crug" lateral) fan falta les claus planes, indispensables per remenar rodes, ja que la peça que fa de coixinet de les boles sobresurt molt poc del carret i unicament té dos plans estrets per on es pot agafar.
Les que normalment es necessiten són la "13-14" i la "15-16".
 Aquest fa 14,  i la femella exterior la podem descollar amb una clau normal de 17.
Per començar aguantem la 14 quieta i descollem amb la 17 (sentit contra-horari)

 Ara aguantem l'eix quiet per un cantó i treiem la peça que fa de coixinet...
 ... treiem l'eix i fem caure les boles dins un recipient.

 El cantó on va el pinyó té més peces, que fan de distanciadors. Podriem no desfer-les i netejar únicament per fora.
 Però ara les desmuntem totes. També es desploquejen mantenint la clau plana i fent girar la 17 en sentit contra-horari.
 Cal netejar completament a dins les cassoletes, treure tota la grassa vella.

Una passada d'aigua i fregall Ajax per fora.
 

 Amb el taladre i un d'aquells raspalls de pulir, l'alumini pot quedar com un mirall si ens hi entretenim. Però no és fàcil, avui el deixem que brilli.
 Ja està tot net

Aquest és el "despiece" de la tanca ràpida.


MUNTATGE
Comencem per "injectar" grassa a la cassoleta de les boles. A cada banda, cal distribuir-la bé, que n'hi hagi un bon coixí.
Tot seguit posem les boles. El tornavís de punta imantada va perfecte per aquesta acció. Si no el tenim també funciona untar amb grassa la punta d'un tornavís normal, de manera que la bola s'hi aguanta durant el curt trajecte aeri.  Amb les mans és complicat de fer-ho, a part de que és una operació que ha d'estar lliure de pols i particules... Si una bola cau per terra l'hem de netejar una altra vegada, ja que un simple granet de sorra dins els rodaments, amb el temps fa malbé les pistes de rodadura per on llisquen les boles.
Després d'allotjar les boles encara injectem una mica més de grassa per sobre i per els espais buits.
 Instalem l'eix per una banda amb el hardware muntat a mà.
 Aguantem quiet l'eix i el carret i cargolem el coixinet oposat, amb els dits, fins que fa tope.

Així queda el carret. Cal vigilar de que les puntes sobresurtin igual per cada banda.
La distància interna entre les patilles del quadre s'anomena "hub spacing" o bé "dropout distance", i no "hub spacer" com havia escrit primerament.
Ens referirem a "Front spacing" o "rear spacing" segons siparlem de la forquilla o bé dels tirants posteriors, (moltes gràcies per l'apreciació, R.)
I també aclarir que un "spacer" és una peça més o menys gruixuda que serveix per "omplir espai", per exemple per aconseguir un "hub spacing" adecuat. L'ultima peça de l'esquerra és un "spacer".
És bo anar aprenent vocabulari en anglès, ja que quan busquem recanvis per internet podem abarcar molt més territori. 
Quan muntem rodes amb "tanca ràpida", la "X" no pot ser més gran que el gruix de la patilla. 


AJUSTAMENT
Ara ajustem l'eix. Això cadascú troba la seva manera, i amb la pràctica aquesta operació esdevé fàcil. Al principi costa una mica de fer.
L'objectiu és que l'eix i el carret girin lleugers un respecte l'altre. El màxim de lleugers possible però sense que tinguin joc lateral (crug crug)
En una bici, quan agafem la roda per el capdamunt, la fem vibrar de costat i sentim aquest "crug crug", és que no està ajustada.
Per contra, si alcem la bici, fem girar la roda i aquesta queda frenada de seguida, és que els rodaments estàn molt bruts o molt apretats.

Comencem per fixar un cantó, apretant fort el coixinet contra la femella, amb la clau estreta quieta i la 17 fent força en sentit horari. Ha de quedar molt apretat (però sense passar-se , o xafariem la rosca de l'eix)
 En aquest cas també hi estampim amb força el distanciador.
 Ara per un cantó tenim un bloc ferm, i el subjectem en el cargol de banc
 Ara és quan fem l'ajustament pròpiament dit.
 Amb la clau estreta (la 14) agafem el coixinet i el cargolem fins al punt on el carret gira i no fa "crug crug" (durant l'ajustament  ho anirem comprovant continuament).
Quan creiem que està bé, aguantem la 14 quieta i apretem la contrafemella amb la 17, que estampeixi contra el coixinet. Primer fluix, de manera que podem anar corretgint, comprovant, corretgint... i poc a poc que quedi tot més collat fins que queda ben fort de veritat.
Si el carret gira suau, no té joc i està tot collat fort ho hem fet bé.
Quan l'ajustament el fem amb la tota roda muntada, aquesta té més inercia i cal anar comprovant que gira bé fora del cargol de banc. De fet, aquesta operació normalment es fa al terra, únicament amb la roda i les claus, sense subjectar-la en un cargol de banc.
El secret és la pràctica.

El després d'un i l'abans de l'altre:


En aquesta altra foto podem veure altres tipus de carrets.
A l'esquerra un Campagnolo, semblant al que hem fet.
Al mig un Olimpic Cursa, on tant per la contrafemella com per el coixinet necessitem claus estretes.
A l'esquerra un carret BH, que amb dues claus planes normals ens en podem sortir.
En tots tres casos el mecanisme i funcionament són idèntics, només canvia el disseny.

Pròxim post: separar el pinyó del carret.

2 comentaris:

  1. Ets un crack ! magia ! molt guapo el post.Gens facil,salutacions desde Gavà!

    ResponElimina
  2. aquesta entrada al bloc m'ha anat com anell al dit, ara m'he de posar amb els carrets de l'Orbea '68

    ResponElimina