Una de molt semblant fou la meva primera bici. Amb ella vaig començar a sentir l'emoció de l'equilibri sobre dues rodes. El que no recordo és la primera ostia, ni tampoc quan ni com va desaparèixer de la meva vida. Segurament quan els pares em van comprar la Montesita la vaig abandonar i oblidar.
Però ara fa uns mesos, en Joan de la fira de la Puça em va donar aquesta bicicleta, " fes-ne el que vulguis, te la regalo, havia sigut de la meva filla".
Moltes gràcies, Joan.
Després de tenir-la pel garaig dies i dies, de cop i volta vaig recordar, sorprès pels racons que estructura la memòria, que una BH vermella com aquesta havia estat la meva primera bici !!
Cal dir que estava en molt bon estat i només vaig haver de netejar a fons, canviar pneumàtics, punys i cables. Però en aquest procés introspectiu, com en un ritual sagrat, vaig agrair a la bicicleta tot el que no li havia agrait quan era nen.
Ha estat com restaurar una part de mi mateix.
La meva primera bici també va ser una BH com aquesta... Uf! quants records! Era mítica la baixada des del teu carrer i pel carrer Alades(val més que no parlem de la pujada...)
ResponEliminaGràcies per recuperar retalls de la memòria com aquests.
sniff
ResponEliminaaquesta bici va ser la meva primera impressio d'anar amb dues rodes també...deu ser que es deuria posar de moda...me la van portar els reis-quan enara no eren els pares-i recordo alguna ostia de quan em treien les dues rodes allà al pati del bloc on viviem...increïble tornar-la a veure ha sigut un retorn a la meva infància...gràcies david
ResponElimina