Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


13 d’abr. 2010

- Gentiane BH - btt febrada 90's

 A principi dels  anys 90 va aterrar a Europa via EEUU la moda de les bicicletes "All Terrain" (BTT, ATB, VTT, MTB, segons el país corresponent)
Tots els fabricants de bicicletes van pujar al tren y tothom va "picar" en aquell esquer tan llaminer que permetia gaudir de la bicicleta ben lluny del soroll-perill-contaminació de l'asfalt i la seva fauna motoritzada, i apropar-se als espais rústics i naturals amb la parsimònia dels plats petits i els pinyons grossos.
Fou tan gran la demanda d'aquestes bicis que els preus de venta no paraven de baixar degut a la competència; i la qualitat moltes vegades era pèssima primant la importància del preu reduït i l'aparença cridanera.

L'estètica i dissenys xispejats en colors vius eren "la última" en ciclisme i motociclisme.

Moltes BTT's es "regalaven" als bancs i caixes d'estalvi o es venien als hipermercats a preus ridículs.

Aquesta BH GENTIANE era pel segment de mercat "low cost", o "tu primera BTT"... ara bé, la casa BH venia de dècades fabricant bicis per durar, amb generacions rera generacions de quitxalla barroera com a banc de proves, cosa de la que no podien presumir moltes Made in Taiwan d'aleshores.
Així que això, més el fet de que aquesta bici amb nom de flor de les muntanyes romangués oblidada en un racó d'un taller metalúrgic sota un dit de pols, i que rodéssin molt poc amb ella, fa que estigui aquí i ara en aquest molt bon estat, amb tot d'origen, a punt per una segona volta 20 anys després.
He trobat un llistat de preus de BH del 1991, i aquest model Gentiane hi és en tres opcions, ignoro el què les diferencia: hi havia la P85 (44.750 pts), la P88 (52.000 pts), i la P89 (62.950 pts), les tres equipades amb el mateix grup Suntour XCU.
Pel qui no ho sàpiga, algunes BTT dels hipermercats arribaven a la xifra de les 14.995 pts (90 euros),  així que aquesta Gentiane no era pas una low low low cost...
Dir que la bici està tota repassada, va i està perfecte, tope neta, neumàticcs molt nous, 18 marxes (3 plats i 6 pinyons). Això si, és senzilla, sense suspensions ni parafernàlia extra. Per persones d'entre 1,55 i  1,75 m.

Finalment la bici sembla que ha trobat nova propietaria un assolellat i radiant 24 de maig.
Que bé!  :-)
Gràcies R.





6 comentaris:

  1. Crec que tenim un deute molt gran amb les "Mountain Bike", en el seu moment jo les trobava horroroses... Pero merces a elles, després de vint anys sense bicis als carrers de les nostres ciutats, la gent es va començar a acostumar de nou a veureles i acceptarles.
    Ho dic amb coneixement de causa, doncs vaig començar a circular amb una BH Olimpic o Olimpia, ( No ho recordo molt bé) de l'any 1986 per BCN i a part de ser la unica bici encadenada a la porta de Belles Arts, he vist animalades de tots colors...

    ResponElimina
  2. hola soc perromalo brutal el blog felicitats

    ResponElimina
  3. Hola perromalo, merci, content que t'agradi el blog, benvingut!

    Reciclone, estic amb tu que les btt van despertar i revolucionar el món de les bicicletes, molta gent es va aficionar als pedals gràcies a elles. A mi em van agradar des del primer moment.
    El plat petit, les manetes de canvis al manillarg, els frens cantilever i les rodes grans de tacs eren el més trencador. Fins aleshores voltar fora dels carrers i l'asfalt només es podia fer amb les bicis de cross i les de trialsin; i fins a una certa edat...
    El ciclocross per aquests verals era desconegut i practicat per una minoria.

    ResponElimina
  4. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/20/pagina-28/33473995/pdf.html

    ResponElimina
  5. Hola!....quina gràcia trovar aquest blog i quants records q m'ha portat. Em vaig comprar una d'aquestes, corria a l'any 1992 jo tenia aleshores 12 anys...la meva era tota de color lila i em va costar trenta i pico mil peles...vaig estalviar molt, despres de destrossar la BH bicicross vermella que tenia desde els 6 anys. Tenia molt clar que volia una altra BH i aquesta anava super bé, 18 marxes, canvi shimano... era indestructible!! no se li va petar mai res i tampoc vaig punxar mai....finalment la vaig regalar a la dona d'un cosí germá i no se perque ho vaig fer...potser un dia d'aquests el trucaré i li preguntaré si encara la guarda, estaria bé poder recuperar-la.

    ResponElimina