- GAC Motoretta 1

 La Motoretta és una d'aquelles bicicletes que la majoria que passem dels 35 recordem com la del "seient gordo", ja que si alguna cosa resalta a primer cop d'ull és l'enorme seient de moto amb la paraula Mobylette a darrera.
No sé quan es va començar a fabricar, potser a principis o mitjans dels 70s,  però quan van arribar els 80s, G.A.C. va anar per fabricar la Motoretta 2, per competir amb la BH Bicicross, la Torrot Mx, la Orbea Furia, la Derbi Panther Cross... molt més "modernes" i d'aspecte més "racing".
La Motoretta 2 va fer que de la primera versió setentera se la conegui per Motoretta 1, però al principi només existia una Motoretta, aquesta del post d'avui.
 N'hi havia de color verd, vermell, blau i groc, segurament més, però sempre amb aquestes franjes fetes amb spray negre. Aquesta característica, juntament amb el seient de les mobylettes, el reforç estètic de la forquilla i el parell de neumàtics especials, la feien una bicicleta única, molt peculiar i  amb caràcter propi.
Gràcies al porta-equipatges era molt polivalent, tant es podia fer bicicross com anar a comprar el pa o a la biblioteca, o fer de taxi!
Era molt resistent i també pesava molt! després d'una tarda amunt i avall el pa amb nocilla del berenar estava més que justificat i mai no hi havia caloria que sobrés!

Feien les coses ben fetes a G.A.C., mecànicament treballaven amb criteris propis i solucions efectives, el pes era secundari, allò primordial era fer bicis sòlides. Per exemple els radis de 3mm!! el neumàtic de davant de  ciclomotor, de Pirelli, que es fabricaven a Manresa! el de darrera era de trial, crec que els equipaven a davant les motos petites de trial, i més tard les bicis de trial, els històrics Pirelli ML14.
També em cau bé GAC perquè van aportar bicis amb estil propi abans que la Motoretta 2, com aquesta Motoretta 1, o la Crosseta, o la Motoretta 80, amb dissenys extranys que no semblen còpies d'enlloc. Potser la moda era l'estil de seient bicicross i aquestes no van tenir molt èxit comercial, però té mèrit el risc i la inovació en el disseny en una època que va suposar el declivi per moltes marques de per aquí, Zeus, Torrot, GAC, Rieju, Gimson... (algunes també per enfocar la producció a les motos, potser. No eren temps fàcils per apostar, mai ho són)

Gairebé totes les peces eren de la fàbrica, carrets, seient, tija-manillarg d'una peça, només regulable en altura. Les manetes de frens també fixes en una posició, els ponts de frens, els pedals (que vaig substituir per uns Notario ja que un dels originals s'havia quedat "fixie". També les "palomilles" de la roda de darrera no són originals de la bici, en origen portaven dos cargols amb tap groc, com els de la roda davantera.
Aquí les preuades fotos:

05 setembre 2011 
post de José Luís Miner, qui va ser el creador de la Motoretta a principis dels 70's. Durant 2 anys no trobava ningú que  s'atrevís a  fabricar-la en sèrie. Finalment la casa GAC ho va fer.
Durant aquest primers dos anys JL Miner muntava la bicicleta des de la seva botiga a Donostia.
Com bé diu en David en el seu comentari, el neumàtic davanter era del tipus trial com el de darrera.


27 de juliol de 2012
Finalment s'ha venut, després de tornar-la a posar en anuncis. En aquest any transcorregut s'han anat extigint els anuncis que hi havia, ara mateix no se'n veuen d'aquestes Motorettas a la venta. Poc a poc les coses autèntiques van assolint el seu valor real.
Moltes gràcies Toni i Laura, que la disfruteu un munt!