Abans de posar grassa nova hem desmuntat i netejat totes les parts.
La cassoleta de la banda dels plats només intento treure-la si és necessari (per pintar o si té molt òxid) ja que normalment està molt apretada i mai resulta fàcil de treure
Comencem per posar grassa a les pistes de les cassoletes i a les gabies de les boles.
Faig servir una xeringa que va molt bé per no empastifar-se en excés les mans. De totes maneres quan engrassem direcció o pedalier és impossible mantenir les mans netes, va bé tenir draps i aigua amb sabó a la vora per no enllafernar el cuadre i les demés peces de la bici.
Posem les boles dins les cassoletes. En les bicis velles (anys 70 i anteriors) les boles anaven "sueltes", sense gàbia. Quan desmuntem la direcció o el pedalier cal anar amb compte, ja que si les boles no tenen gàbia és segur que en cauran algunes i són fàcils de perdre. Per això poso la part del pedalier o la direcció damunt un recipient gran quan les desmonto.
Ara que ja tenim tot ple de grassa, coloquem l'eix a dins. Si l'eix no és simètric normalment la part més llarga correspon al cantó dels plats. Cal fixar-s'hi quan el desmuntem. A vegades la diferència és només de 4 o 5 mm.
La cassoleta la cargolem fins que l'eix queda quiet lateralment, també enrosquem una mica l'anell bloquejador, però sense que toqui al cuadre.
Ara posem la biela del plat i la fixem amb el cargol, aquí es veu la clau de tub que també es pot fer servir sempre que no fregui amb la rosca de la biela. Girem la clau en sentit horari mentre aguantem la biela amb l'altra mà. Aquest cargol ha de quedar ben apretat (però sense exagerar)
Bé, en aquest punt hem de mirar que si posem l'altra biela tinguem espai per ficar la clau i poder ajustar l'eix. Aquí veiem que si, no calia treure la biela si només haguéssim volgut ajustar "el joc" de la caixa de pedalier. Algunes bieles, però, queden tan ficades dins que no deixen espai perquè entri la clau.
Ajustem "el joc" de l'eix abans de colocar la biela esquerra.
Fem moure la biela del plat (que ja està ben collada) lateralment com a la foto: mentre sentim un "crug-crug" és que l'eix encara "té joc"... i no n'ha de tenir, però a la vegada les bieles han de girar suaus, aquest és l'objectiu.
Mentre amb una mà aguantem la biela dels plats i anem comprovant si fa "crug-crug", amb la clau cargolem la cassoleta, vigilant de tenir l'anell bloquejador separat del cuadre perquè no ens privi d'acostar la cassoleta.
Quan l'eix ja no "té joc" acostem l'anell bloquejador fins a tocar al cuadre i amb la clau especial comencem a apretar-lo contra la paret del cuadre mentre amb l'altra clau mantenim la cassoleta en la seva posició. Anem comprovant que les bieles giren bé i no tenen joc, i seguim collant fins que queda ben fort.
Aquesta tècnica no és senzilla, ha de quedar tot fort i ben collat, l'eix no pot tenir joc i les bieles han de girar suaus i lleugeres, aquí és on les paraules no poden substituïr la pràctica.
Per acabar dir que aquest principi és idèntic en els jocs de direcció, els eixos de les rodes i els eixos de pedalier.
Alguns fabricants tenen els seus propis joc de claus, no sempre compatibles entre si, però el funcionament és el mateix.
Proper post: ajustar i reengrassar direcció.
A mi m'ha agradat molt lo del "Crug-crug"
ResponEliminaSempre s'apren algún detallet quan t'ho explica algú que sap de qué parla...
M'encanten aquets articles, per ells no passen els anys i les bicis clàssiques tenen un encant que encara no he vist en les modernes.
ResponElimina