Reflexions sobre art - I

Ja fa uns quants anys vaig ser estudiant de Belles Arts. De petit el dibuix se m'havia donat bé, però un cop dins la carrera tot es va tornar confós. No vaig acabar els estudis. Aparentment i de cara enfora havia estat desmotivació i apatía en general. Però per dins sabia que la lliçó ja havia estat donada: l'art viu i perviu per si mateix. El meu camí era un altre

 Crec com va dir Joseph Beuys: qualsevol persona és artista quan en l'exercici de qualsevol activitat empra la creativitat. Tot bellugant el raonament, la inteligència, l'habilitat, la tècnica, l'esperit, els materials, aquesta persona realitza una acció, i és en l'acció on efímerament pot aparèixer l'art, on es pot copçar la seva presència. L'art és viu, sempre és en el present. Les obres d'art són aproximacions del passat, són coses sense vida fruit de l'intent per fixar aquella breu essència que fou art.
Així que vaig saber que estudiar l'art, crear art, coleccionar art, manipular art... era del tot inútil  espiritualment, vaig plegar. Recordo els darrers temps passejant pels carrers de Bcn mirant parets velles, cartells estripats, carrers en obres, pintades, rovell en el ferro, ... per tot arreu podia veure "l'art" que tants "artistes" moderns havien endinsat als museus "contemporanis".

Des d'aleshores  em fa content percebre l'art com es manifesta, de manera atzarosa, tan fa si sembrant els alls, si mirant el cel o netejant els rodaments d'una bicicleta...
Aquesta foto és una simple obra d'art però l'art és el què passà tot netejant les petites boles d'acer dins una cassoleta plena de benzina, sense cap intenció així van quedar colocades.
Us heu fixat que dins de cada mirall esfèric hi ha gairbé el mateix? i com les esferes es perceben com hexàgons talment un rusc d'abelles? i com hi va anar a parar una bola de pinyó entremig de les 44 boles de direcció d'una bici?

Hi ha allò de "val més que en sobrin que no pas que en faltin" però en un rodament de bicicleta això va al revés:  si en falta una encara podrà funcionar  però si en sobra alguna no hi tindrà pas cabuda!

D'ombres en canvi sempre hi ha les justes.