Vaig decidir restaurar-la, està en procés i encara li falta, però a grans trets intentaré explicar com refer un quadre.
Tot comença per fer fotos, investigar sobre l'història de la bici i evaluar els danys. L'ànima de la bici és el quadre, cal mirar si podrà servir o no, si té trencaments o doblegades als tirants, forquilla... mirar com l'ha atacat l'òxid, els cromats...
En quant a la història no he trobat res, però els cambis de marxa Suntour Vx daten del 1978/1980.
D'alineació i estructura estava molt bé, però semblava molt atacada per l'òxid, Tenia una cinta que embolicava bona part del tub horitzontal (ulls que no veuen, òxid que no ataca...jeje). Era on hi havia més rovell i vinga rascar fins trobar l'acer viu. Per sort l'oxidació no havia sigut mortal per el tub.
Cal deixar que la crême de la crême actui uns quants minuts (5, 10...), poc a poc la pintura es va arrugant i desprenent de l'acer. En aquest punt hem d'ajudar el procés amb eines que vagin bé, espàtules, ganivets, raspalls metàl·lics...
Objectiu: treure TOTA la pintura vella.
Una vegada tot net de pintura cal rentar amb aigua i sabó i anar per eliminar l'òxid. Per això van perfectes els papers de vidre a l'aigua, de gra mitjà per aquesta tasca, també les "nanes" metàl·liques de fregar les olles, llimes d'acer... Amb la pràctica ràpidament es descobreix com el tacte dels dits és molt més efectiu que la vista per anar detectant les particules que queden per treure.
Objectiu: deixar el quadre el màxim de net, sense cap residu de pintura antiga, llis i uniforme, amb totes les zones d'òxid desactivades.
El següent pas és pintar amb una capa prima i uniforme d'imprimació. Però abans podem gaudir de l'acer en viu, amb tot el treball de soldadura, la textura dels tubs i racors.
Abans però, hem de desengrassar el quadre, treure tot els residus invisibles del decapant. Bona part ha marxat en el procés a cops de fairy, però podem assegurar la jugada fent servir acetona, o algun disolvent que no sigui greixós, i draps nets.
També cal protegir amb cinta tot allò que no volem que es pinti: punteres, rosques de pedalier, interior del tub del seient... Podeu comprovar com he decidit passar dels cromats de la forquilla i els tirants i pintar-los com si no haguéssin existit mai (que quedi entre nosaltres) ;-)
Imprimació: donar una capa fina i uniforme amb compressor o spray, que després fregarem amb "paper de vidre a l'aigua" de gra molt fi, abans de pintar amb el color definitiu.
Continuarà...
Gran post. Estàs fent una enciclopèdia de la restauració per capítols. Segueix així!
ResponEliminaM'ha semblat que el manillar és estret. Si és així sol ser un detall típic de les bicis japoneses de mitjans dels 70/principis dels 80. Jo tampoc n'havia sentit parlar mai d'aquesta marca però pel treball dels racors diria que és un quadre de gama mitja-baixa: es veuen stress-risers (perdona però no sé com es tradueix) als dos extrems del tub horitzontal.
ResponEliminaMerci David, si el clima em deixa miraré de publicar la segona part abans d'hivernar.
ResponEliminaCyclomuletier, el manillar és un Sakae Road Champion de 40cms ctc, ja m'agradaria que fes 42 o 44... Per ara ja tinc una potència de 100mm per substituir la de 80mm que sí era excessivament curta per la talla del quadre.
Això dels stress-risers no sé a què et refereixes, les soldadures estàn bé i el diàmetre del tub és constant en tot el seu llarg, sense cap cosa extranya fora de les marques de color de la vella oxidació... però segurament tens raó en que era una bici japonesa senzilla, dels anys 78/80.
Però quedarà guapa.
Bon nadal! :-)
Perdona, és que no sé si hi ha una traducció literal. Els stress-risers son zones de tensió que es creen quan fas una soldadura emprant racors (brazing) i no has afinat regularment els racors. En aquests casos es veu una alteració irregular en el gruix del racor que fa que la tensió que suporta el tub no sigui uniforme i amb el temps o l'abús hi ha risc de que s'iniciï una esquerda.
ResponEliminaBones, en primer lloc vull felicitar-te per tota la informació que dones en aquest bloc, em serà molt util per a restaurar la meva primera bici.
ResponEliminaVolia preguntar-te si cal decapar sempre tota la pintura, ho dic perquè la que tinc entre mans està molt bon estat però te zones en que la pintura ha desparegut del tot: vaines, part alta dels tirants, punteres etc i estava pensant de donar una bona lijada, donar imprimació només en aquestes zones i pintar a sobre... com ho veus?
Gràcies i espero que publiquis aviat la segona part d'aquest post.
hola, me llamo Gabino y me parece que debe de ser un tutorial fantástico, soy de afuera de cataluña y es una lastima pero no entiendo nada del articulo; yo estoy restaurando una BH de paseo del año 69 y me serian de gran ayuda todos estos artículos, se que es pedir mucho pero nos haríais un gran favor a muchos aficionados a la bicicleta que lo pusieseis también en castellano como hace Jordi el de reciclone.
ResponEliminaMuchas gracias
Hola Jordi, disculpa el retard en respondre. En quan a la teva bici tot depèn del grau de perfecció que vulguis aconseguir. Si estem segurs que dessota la pintura no hi ha clapes d'òxid (si hi ha buits d'òxid la pintura salta en forma de crostes) llavors una opció és igualar els desnivells amb imprimació i paper de vidre a l'aigua.
ResponEliminaUna altra opció, si la capa de pintura és molt gruixuda, és utilitzar masilla de carrocer en les clapes i igualar amb paper de vidre, com en els cotxes. Una manera de dissimular les petites imperfeccións és pintar amb una pintura xispejada, metalitzada...
Lo seu és practicar i no oblidar la possibilitat de tornar a pintar més d'una vegada, si a la primera no surt bé (si és una bici de bona qualitat i lleugera llavors cal filar més prim).
Ànims en la restauració.
Hola Gabino, gracias por tu crítica, eres la primera persona que me ha comunicado este problema pero imagino que muchas otras personas habrán pensado lo mismo que tu. Yo también he dudado a menudo pero como nadie parecia tener este problema.
ResponEliminaEn principio hay un link en el lateral del blog que abre el traductor de google. El uso requiere práctica pero no es complicado: se basa en seleccionar el texto que quieres traducir, abrir una ventanita con el botón derecho del ratón, clikar a "copiar", ir a la página del traductor, abrir nuevamente la misma ventanita como antes, y clikar "pegar" en el marco izquierdo del traductor. Automáticamente lo traduce. Los idiomas de entrada y salida de la traducción se pueden elegir libremente.
Pero tengo que investigar como colocar un link que presenta el blog en el idioma deseado, con sus fotos y desarrollo, como el blog de Reciclone (soy un poco rupestre en eso de la informática)
Cuando pueda intentaré solucionar esto, de todas maneras las entradas en el blog seguiran comenzando en Catalán ya que és con el idioma que más disfruto escribiendo y consigo ajustar el mensaje con más exactitud, cada uno tiene su lengua materna como la más rica, no tiene nada que ver con la política de enfrentamiento que nos quieren machacar los políticos de turno entre Catalanes y Españoles.
Espero solucionarlo próximamente i te animo a seguir el blog, sólo pido un poquito de paciencia dadas mis lentas exploraciones internáuticas. Pero en verdad este es el momento ideal.
Saludos!
(Si alguien me puede indicar como instalar el traductor completo arriba en la página... Reciclone!! help!!)
Hola de nuevo Gabino, buscando un poco he conseguido instalar el traductor de google que traduce el blog completo a muchos idiomas. Es más sencillo de lo que imaginaba, espero que funcione bien. Saludos!
ResponEliminaHola de nou ininbita, je he "pelat" tot el quadre ara estic pendent d'aprendre a fer anar l'aerograf per pintar el quadre.
ResponEliminaUna cosa que m'ha dit el profe es que no cal que la pintura sigui especial, el que és important és el vernís d'acabat que la protegeix.
Diu que va fer un treball d'aerografia en una tapa de la roda de recanvi d'un 4x4, la va pintar amb acrilic de Titan (8 Euros el pot de 200 cc) i ho va acabar amb un vernis transparent... i deu anys després encara està intacte!!
Tinc que parlar amb un ex-alumne seu que ha pintat molts cascs i cotxes, a veure que diu, compartiré la informació amb tots vosaltres.
Fis ara!
Bones Jordi, la teva investigació sobre pintures ha portat molta llum a la qüestió. Així doncs la clau per endurir la superfície sembla ser el vernís final.
ResponEliminaSerà bo de saber què recomana aquest ex-alumne seu, quin tipus de pintura i vernís fa servir per cascos i cotxes.
Moltes gràcies per la informació!!
De quina marca és el decapant "creme dela creme" que fas servir?
ResponEliminaPost molt ilustratiu, com sempre!
Hola Marc, ja no tinc aquest pot, però crec que la marca era Svernicex, com es veu a la foto.
ResponEliminaAra n'estic provant un altre de la marca 3V3, especial per metalls, en gel. El vaig comprar a un FesMés, s'escampa molt bé, al pricipi em vaig pensar que era una merda però no, al cap de 5 minuts vaig cambiar d'opinió. Va de cine.
Hola,
ResponEliminaEspere que encara estigues per ahí (l'últim post es de 2011... XD) Per límprimació val qualsevol pintura en blanc o es alguna especial??
Gràcies
Hola, la imprimació és una pintura especial que s'anomena així mateix: imprimació ("primer" en anglès). Normalment és grisa o blanca.
EliminaUna altra possibilitat és fer servir pintura tipus oxicrom, per pintar directament sobre l'acer, ja que incorpora els components que protegeixen contra la oxidació.
Recordar que una pintura normal no protegeix de la oxidació.
Salut!
Quin producte s'utilitza per tal de decapar la pintura existent abans de deixar-la perfecta per donar-li una capa de imprimació i de pintura?
ResponEliminaGràcies
Hola, s'anomena "decapant", hi ha molts fabricants diferents. En drogueries i grans magatzems en tenen.
EliminaEl decapant estova la pintura i la separa del quadre, però cal paciència i anar repetint el "pintar i rascar", ja que no surt fàcilment ni a la primera. En això cada tipus de pintura és fiferent, algunes s'extirpen fàcilment i d'altres són molt tossudes i no volen marxar.
Una altra opció és portar el quadre a "sorrejar". És més car però més ràpid i còmode. Per contra, el sorrejat pot ser més agresiu per l'acer, pot deixar la superfície "micro gravada", res que la pintura no pugui amagar, però si es tracta d'un quadre bo, de parets primes, penso que és millor decapar-lo a mà, i a poc a poc.
Salut!
¿Qué es el "paper de vidre a l'aigua? ¿Papel de lijar?
ResponElimina¡Saludos!
Eso es, un papel de lija que se moja y se lija la superficie en mojado. Y se va enjuagando.
EliminaTiene la ventaja de no se levantar polvo (que continuamente se diluye con el agua), hay más suavidad, las rayadas microscópicas disminuyen y el papel dura relativamente más.
En el reverso de las hojas lo indica, "waterproff", o algo así, o gotas de agua dibujadas...
Yo me sorprendí al descubrir su existencia y utilidad.
Saludos!
¡Gracias! ¿Sería mucho pedir un link a una imagen con ese papel? Por ejemplo a Google Images, pero si no te resulta fácil por favor olvídalo. ¡Saludos!
EliminaTecleando "papel de lija al agua" en google, aparecen muchas imágenes.
Elimina