Louison Bobet (Saint-Méen-le-Grand, 12 de març de 1925 - Biarritz, 13 de març de 1983) va ser un ciclista francès professional entre 1947 i 1961, aconseguint 122 victòries al llarg de la seva carrera i primer ciclista en guanyar 3 Tours, 1952, 1953 i 1954.
La passió per la bicicleta li venia de jove, quan, treballant d'ajudant de forner al negoci familiar, feia els repartiments en bicicleta. Aquest origen va fer que posteriorment se'l conegués com el Forner de Saint-Méen.
Un cop retirat va obrir un centre de talassoteràpia a Quiberon.
Molt ben conservada, el cert és que havia rodat molt pocs kms, vist el desgast dels plats i rodetes del canvi es pot dir que encara no ha vist món!
I és ben bé una bici d'una altra època.
Finalment al darrer moment un ebayer d'Asturias va dir: jo! cap a casa!
Així que ha marxat cap al nort de la península a conèixer els carrers d'Oviedo, per començar!
"que muchos kilómetros os den fuerza, paz y alegria"
1000 gràcies.
Com sempre, un plaer el llegir les teves entrades, didàctiques i interessants...
ResponEliminaEs nota que saps molt bé del que parles i s'intueix també una gran tasca de documentació
Per cert... d'on treus tantes bicis xules????
uf!! impressionant! sobren les paraules!! quanta bellesa!!
ResponEliminaGràcies pels comentaris.
ResponEliminaKurin, m'he passat dos llargs dies posant guapa la bici, traient lo dolent i posant cosa bona, i ja la veia maca, però ara, aquí a les fotos? stákssale!!
Reciclone, gràcies. Miro de no posar massa lletra. Et puc dir que quan trobo una bicicleta i la "restauro-recupero" és quan comença la tasca de documentació i ja sempre segueix. Aquesta d'ara es extreta ràpidament de la wikipedia i una lleugera recerca per la xarxa. Les mateixes bicicletes m'ensenyen l'ofici, les tècniques i el què em volen explicar de la seva història.
Les bicis van sortint,les compro en mercats de trastos, d'antiguitats, deixalleries, encants, "xatarreros", algunes me les han donades. Cada bici té un preu per el cual el propietari l'allibera. A vegades, tot i que la bici està en la més profunda tristor i abandonament, el propietari encara la valora en sobremanera i no s'hi pot fer res.
De fet, penso que són les bicis les que em troben. Com la BH de corredor que tens al teu blog, així estan gairebé totes. La seva bellesa i caràcter estan amagats per dessota l'òxid, la pols, la grassa resseca...
A les persones també ens passa això.
Salut!