- GAC plegable 500

Una altra retrocleta sortida d’Eibar, a finals dels 70s o principi dels 80s. 

Segons la  tarifa de preus de 1981 sembla que és el model “plegable 500”, de rodes de 20’
(no s’hi mataven gaire en posar noms a les bicis...!)

És la competència directa a la BH “verano azul” (la BH 75-500) i molt molt semblant, però amb detalls constructius diferents, com les bieles amb passador (millors d’extreure) i el sistema de plegat (manual a GAC i amb clau de 14 a BH). Les altres diferències són més petites però en tots els aspectes aquestes GAC penso que eren iguals o millors que les BHs.

Aquesta la vaig comprar a una d'aquestes botigues on hi ha coses de 2ª mà que la gent hi porta, i el botiguer es queda una comissió si es ven el trasto en qüestió (amb la crisis aquest llocs són petits oasis).

La bici porta una calca de la històrica botiga de Ripoll "el hogar del motor", d'on la devia comprar  l'anterior propietari, qui no la devia fer servir gaire últimament (20 anys?+), ja que estava molt bruta i amb un òxid naixent de manera molt uniforme per tot arreu.  Per sort l'han tret del traster ara i no fa 10 anys, quant segurament hagués anat a parar al riu.

 Aquesta vegada ho he aprofitat tot, cables i fundes també, únicament he eliminat la brutícia, pols, grassa vella, òxid, i he afegit una bombeta, una dinamo que no duia, grassa nova, cera per carroceries, oli per la cadena i els pedals, he redreçat el llum, una maneta de fre...

A destacar el preciós seient verd amb una plaqueta "mobylette" a darrera, la pintura i calques en molt bon estat, i que tot, exceptuant la dinamo, és de fàbrica.

La talla és per adults, fins i tot algú de 1,80 la pot pilotar...

Ràpidament es plega encara que per el seu pes no és recomanable pujarla a un tercer pis, en aquella època les bicis es feien plegables per ficar al maleter del cotxe, i no per entrar a casa. Les bicis es deixaven al carrer, ningú les robava. Plegada ocupa 84 x 75 x 37 cms (30 cms si es treu un pedal)

27-11-2011:
ja circulen felices per Barcelona, em sembla que s'han ben trobat!  ;-)
Moltes gràcies Raquel !!! cuida-la bé (i no et despistis ni un moment que ella també és molt maca!)
Boa sorte!

- la BH de JV (3)

Restauración completa!
El montaje de las piezas requiere siempre mucha atención, en este caso hubo que adaptar unos antiguos guardabarros para rueda 700B, un poquitín mas grandes que los 700C.
El sistema de frenos de varillas tambien tuvo su miga, a la varilla larga debajo el tubo diagonal le cambié la forma recta ya que si no rozaba con el guardabarros, se pierde algo de potencia de frenada pero no vi otra solución.
Las rascadas de los cromados siguen ahí, limpias pero delatan la antigüedad de la bici.

  Las palomillas que fijan las ruedas son para accionarlas con las manos, no hay que apretarlas con herramientas ni apretarlas muy fuerte (en eso y también con los cierres rápidos ocurre muchas veces que se suelen apretar excesivamente, y no es necesario. Apretando un poco ya se puede comprobar que no es posible sacar la rueda "por casualidad")

Poner y quitar las ruedas requiere tambien sacar las pastillas de freno. El puente delantero no es el original ya que se rompió una de las uniones roscadas del tubito que aloja la varilla, y una de mis "abuelitas" hizo una pequeña donación.

 El buje trasero lleva rosca normal para  piñón a un lado  y dos roscas para montar un piñon fijo y su lockring. Un buje "flip-flop" muchas décadas antes de la ola fixie actual!, ¿y eso? segun tengo entendido la explicación es que antiguamente el disponer de piñón fijo era como un salvavidas: en caso de avería del piñón normal o los frenos, se podía proseguir la marcha con sólo darle la vuelta a la rueda.

 Encima la caja de pedalier era usual encontrar un engrasador, en este caso le puse un tornillo para cerrar el orificio.

Probando la bici:

La posición es muy erguida con la espalda recta y el manillar muy próximo,  realmente cómoda cuando el terreno es llano, y con buena direccionalidad al trazar curvas. Las subidas son más problemáticas, ya por el desarrollo como por el peso de la bici. Levantarse del sillin para acelerar o subir con mas fuerza requiere práctica con este tipo de manillares. Un problemilla que descubrí es el pedal izquierdo que está ligeramente desalineado y  se nota un poco la sensación ondulante, a simple vista y en el montaje no se nota en absoluto, y lo cierto es que al poco rato uno se olvida.

También descubrí otro problema algo mayor: los frenos de varillas son potentes y efectivos a condición de que esten bien ajustados, y de que los aros (las llantas) esten en perfecto estado de alineación. La rueda delantera de esta BH tenía un punto donde las zapatas rozaban mas y la frenada no era suave ni uniforme, sinó bien al contrario.  

Afortunadamente el destino de esta bici es la orografía benevolente de la ciudad de Badajoz y ni los frenos ni el ciclista sufriran mucho en este aspecto. De todos modos si alguien sabe de una llanta así o una rueda entera 700B para frenos de varillas en venta, por favor que nos lo haga saber ya que a esta bici le vendría de perlas mejorar este aspecto. Ah! y tambien sería una suerte encontrar un cubrecadenas original para esta BH.

Por lo demás la bici ha cambiado mucho visto como estaba, ahora todo funciona y se puede rodar en ella, cosa bien emocionante!

Muchas gracias JV por tu encargo, tu confianza y sobretodo por tu enorme paciencia!

Espero que la disfrutes mucho!

Una foto ya en Badajoz, con José Vicente y su padre Vicente, quien volvió a montar en bici después de 10 años! felicidades!
A juí paí !

- GAC Motoretta 1

 La Motoretta és una d'aquelles bicicletes que la majoria que passem dels 35 recordem com la del "seient gordo", ja que si alguna cosa resalta a primer cop d'ull és l'enorme seient de moto amb la paraula Mobylette a darrera.
No sé quan es va començar a fabricar, potser a principis o mitjans dels 70s,  però quan van arribar els 80s, G.A.C. va anar per fabricar la Motoretta 2, per competir amb la BH Bicicross, la Torrot Mx, la Orbea Furia, la Derbi Panther Cross... molt més "modernes" i d'aspecte més "racing".
La Motoretta 2 va fer que de la primera versió setentera se la conegui per Motoretta 1, però al principi només existia una Motoretta, aquesta del post d'avui.
 N'hi havia de color verd, vermell, blau i groc, segurament més, però sempre amb aquestes franjes fetes amb spray negre. Aquesta característica, juntament amb el seient de les mobylettes, el reforç estètic de la forquilla i el parell de neumàtics especials, la feien una bicicleta única, molt peculiar i  amb caràcter propi.
Gràcies al porta-equipatges era molt polivalent, tant es podia fer bicicross com anar a comprar el pa o a la biblioteca, o fer de taxi!
Era molt resistent i també pesava molt! després d'una tarda amunt i avall el pa amb nocilla del berenar estava més que justificat i mai no hi havia caloria que sobrés!

Feien les coses ben fetes a G.A.C., mecànicament treballaven amb criteris propis i solucions efectives, el pes era secundari, allò primordial era fer bicis sòlides. Per exemple els radis de 3mm!! el neumàtic de davant de  ciclomotor, de Pirelli, que es fabricaven a Manresa! el de darrera era de trial, crec que els equipaven a davant les motos petites de trial, i més tard les bicis de trial, els històrics Pirelli ML14.
També em cau bé GAC perquè van aportar bicis amb estil propi abans que la Motoretta 2, com aquesta Motoretta 1, o la Crosseta, o la Motoretta 80, amb dissenys extranys que no semblen còpies d'enlloc. Potser la moda era l'estil de seient bicicross i aquestes no van tenir molt èxit comercial, però té mèrit el risc i la inovació en el disseny en una època que va suposar el declivi per moltes marques de per aquí, Zeus, Torrot, GAC, Rieju, Gimson... (algunes també per enfocar la producció a les motos, potser. No eren temps fàcils per apostar, mai ho són)

Gairebé totes les peces eren de la fàbrica, carrets, seient, tija-manillarg d'una peça, només regulable en altura. Les manetes de frens també fixes en una posició, els ponts de frens, els pedals (que vaig substituir per uns Notario ja que un dels originals s'havia quedat "fixie". També les "palomilles" de la roda de darrera no són originals de la bici, en origen portaven dos cargols amb tap groc, com els de la roda davantera.
Aquí les preuades fotos:

05 setembre 2011 
post de José Luís Miner, qui va ser el creador de la Motoretta a principis dels 70's. Durant 2 anys no trobava ningú que  s'atrevís a  fabricar-la en sèrie. Finalment la casa GAC ho va fer.
Durant aquest primers dos anys JL Miner muntava la bicicleta des de la seva botiga a Donostia.
Com bé diu en David en el seu comentari, el neumàtic davanter era del tipus trial com el de darrera.


27 de juliol de 2012
Finalment s'ha venut, després de tornar-la a posar en anuncis. En aquest any transcorregut s'han anat extigint els anuncis que hi havia, ara mateix no se'n veuen d'aquestes Motorettas a la venta. Poc a poc les coses autèntiques van assolint el seu valor real.
Moltes gràcies Toni i Laura, que la disfruteu un munt!