Paris Roubaix

Genial visió del dibuixant PELLOS, publicat a l'especial Paris Roubaix que el MIROIR DU CYCLISME va treure l'abril del 1981. També algunes bones fotos de la mateixa revista:
 

A veure si la fortuna deixa caure un bon xàfec primaveral pel camí a Roubaix aquest diumenge!
Aquí una descripció detallada dels 27 trams adoquinats i alguna foto més dels "trinxa-bicis".

Micro ciclisme

L'univers del modelisme és inmens, gairebé el món sencer està recreat a petita escala, i el ciclisme no hi ha faltat mai. Molts aficionats reccreen escenes (diorames) del Tour  fent servir aquests petits ciclistes. Molts varen ser fets amb plom, alumini i alguns més moderns com aquests en plàstic.
Fa un temps en vaig aconseguir una capsa que ara obro perquè s'utilitzin.
Tenen moltes possibilitats, es poden pintar, penjar a la bici, fer diorames, o per explicar damunt d'una taula les tècniques de relleus, contrarellotge per equips, tàctiques, sprints... de manera dinàmica.

N'hi ha 127, estàn en venda a ebay, 10 dies. Després, si en queden, aniran a bicinova back shop.





Ultra Pyrene, el repte d'Alex Panayotou

Aquesta és una entrada que no té relació amb bicicletes... però així neix un nou apartat "off-topic" pel blog.

Alexandra Panayotou és una dona que corre ultra maratons i aquests dies està realitzant la "Ultra Pyrene", és impresionant: WEB Alex Panayotou 

La Ultra Pyrene en marcha: 1000 kilómetros en 12 días a favor del deporte adaptado

Alexandra Panayotou comenzó la Ultra Pyrene el pasado 1 de septiembre en San Sebastián y su intención es llegar a Girona el próximo día 12 de septiembre. Un total de doce etapas muy duras en las que la atleta debe realizar un promedio de dos maratones diarias, más de 80 km, por caminos, pistas y carreteras.
  La Ultra Pyrene es uno de los desafíos más rigurosos por volúmenes diarios y desniveles ya que la mayor parte del trayecto supone atravesar los pirineos.
  Entre las ideas que animan la Ultra Pyrene está la de unir dos mares, el cantábrico y el mediterráneo. Para materializarlo, la atleta lleva en su mochila una pequeña botellita con agua que recogió en la playa de la concha y que arrojará a su paso por Cadaqués.

Ultra solidario
Pero más allá de este gesto simbólico, Alexandra Panayotou es una atleta comprometida y su desafío tiene un carácter solidario a favor del deporte adaptado. En la caravana del equipo que acompaña a Alexandra están a la venta las camisetas diseñadas para la prueba a un valor de 15 euros. El total recaudado durante los 12 días será destinado a la Federación ASEM (unión de asociaciones de personas afectadas por patologías neuromusculares), con quien la atleta ya ha colaborado en otras ocasiones.

Apoyo total
Todos los ayuntamientos con los que ha contactado han mostrado una excelente disposición para colaborar, convocando a los atletas de sus respectivas localidades para que la acompañen en los kilometros previos a las llegadas de cada etapa.

Calendario y recorrido de la Ultra Pyrene
1/09 San Sebastián – Baztan/Elizondo
2/09 Baztan/Elizondo – Ochagavía
3/09 Ochagavía – Jaca
4/09 Jaca – Ainsa
5/09 Ainsa – Pont de Suert
6/09 Pont de Suert – Sort
7/09 Sort – Andorra la Vella
8/09 Andorra la Vella – Planoles
9/09 Planoles – St. Joan Les Fonts (Olot)
10/09 St. Joan Les Fonts (Olot) – Figueres
11/09 Figueres – Cadaqués
12/09 Cadaqués – Girona

Seguimiento de la Ultra Pyrene
Alexandra recuerda a sus seguidores y medios de comunicación que pueden seguir minuto a minuto el desarrollo de la Ultra Pyrene a través de su página web recientemente renovada www.alexandrapanayotou.com que cuenta con un enlace a su GPS, una Sala de Prensa con material actualizado permanente y acceso a la página personal de la atleta en facebook (Alexandra Panayotou) desde la que su equipo de colaboradores y ella misma, darán cuenta de la experiencia durante cada etapa.

Acerca de Alexandra
Alexandra Panayotou llegó al ultrafondo tardíamente. Comenzó a correr con 30 años, consiguiendo excelentes resultados como maratonista. Desde hace un tiempo se ha especializado en el ultrafondo, diseñando sus propios retos extremos.

- 2010 Fast Urban Ride

Fa uns mesos vaig descobrir per aquí a internet les creacions de Dario Pegoretti, un italià contructor de cuadres de bicicletes de carretera. 

Com altres bons artesans italians, aquest personatge i un parell d'ajudants que treballen amb ell "fabriquen artesanalment" cuadres impecables, però el què fa únic al món el seu segell és com els pinta, ja que utilitza el cuadre  talment un artista pintor fa servir tela i bastidor. I damunt cada bici plasma una obra d'art.

exemples del què parlo.

Bé, amb això vull dir que descobrir les "Pegorettis" va ser una font d'inspiració d'aquelles que ajuden a trencar esquemes i permeten veure nous horitzons.

I ara he pintat aquesta bici una mica contaminat d'aquesta efervecència creativa que tots portem a dins i que cal que  flueixi sovint per no rovellar-se, (les persones com les bicis també ens oxidem).

El quadre és d'acer, d'algun Decathlon francès de mitjans dels 90's, talla 58. El quadre era gris, sense calques, després de fregarlo tot amb paper de vidre el vaig pintar blanc amb pistola, i els racords negres amb pinzell. Ara l'he acabat amb una base de groc (drap, poca pintura i molt disolvent), un cop sec m'hi he entretingut amb un rotulador negre permanent. El disseny de punts i ratlles és propi si bé d'inspiració Pegoretti, m'imagino.  Un cop sec vaig passar una fina capa de barnís transparent i llestos. Ja es veu com vaig acabar per la forquilla, que és on més ben treballats estan els gràfics.

 

Components:

Cambis Sachs Huret Aris, manetes de cambi shimano 105, (syncro 7 velocitats), caixa pedalier Campagnolo sellada (rosca 1,37' x 24 tpi), bieles Campagnolo Daytona 170mm (53 x 42), pedals Lyotard amb mini punteres Christophe, pinyó shimano de 7 v (11,13,15,18,21,24,28).

Carrets shimano RSX, llantes Vuelta, pneus Michelin Dynamic 700 x 28c, Seient AFX, frens Modolo Corsa, manillar alumini, potència 3ttt.

La talla es per persones d'1, 75 a 1,85.

Bici urbana ràpida, el manillarg pla amb els frens tipus btt la fan més còmoda i àgil que una de carretera normal, també els pinyons grans són ideals per pujades fortes i els neumàtics més gruixuts li donen un aire tot terreny, jo la definiria com una single speed de "desarrollo variable".

Transformada excepcionalment a fixie i venuda, corre per Asturias, gràcies S. 

- Rat style urban bicycle

L'estil rat és un tipus de tunning en cotxes, motos, es caracteritza per un aspecte extern descuidat i vell, internament la mecànica està en excelents condicions però l'aparença és d'un vehicle  fet caldo i destartalat.  La paraula rat ve de rata ve a figurar l'aspecte pobre i oxidat de clavegueram... els motius en els cotxes foren la despreocupació per l'aspecte extern, l'important eren els motors i les prestacions, també m'imagino que sorgí com a contraposició rebel al somni americà imposat, d'aparença pulcre i brillants colors i cromats.  D'allò en sorgí un estil i una moda que ja fa un temps que ha arribat als cercles tunning de la vella Europa, on el somni Americà també s'està dissolent a passes forçades.
 En aquesta bici el seu aspecte rat es perquè no la robin, així de clar. Respon més a un sentit pràctic, a un mecanisme de defensa que no pas a una aproximació artistica i superficial de l'estètica Rat.
Al foro bicischopper hi ha el seu procés:  aquí

OCCHIOMAGICO & CINELLI ?

Vet aquí un cartell publicitari de CINELLI que em va regalar en Josep Monells fa pocs dies. N'estic molt agrait i content, primer per què vaig veure que ell tenia molta estima per aquest cartell. Després perquè no és una cartell publicitari ordinari. Ja es veu. Quan el vaig veure el vaig trobar magnífic, no sé perquè.  Després, a casa, observant la foto /dibuix / aerografia,  vaig estar buscant significats / missatges /intencions... té moltes interpretacions, o no. Cadascú pot trobar la seva.
És com quan tenim un somni i busquem el què ens venia a dir, és tan subjectiu...

Al costat del cartell hi posa en petit: STUDIO ALCHIMIA - OCCHIOMAGICO.  Investigant per la enciclopèdia de zeros i uns vaig descobrir que l'obra original es diu MOBILE i data del 1981. Vaig creure que posteriorment CINELLI hi devia posar el seu nom a dalt pagant els drets d'autor, etc.
L'enigma però segueix sense resoldres, recordo que en Josep em va dir que l'edifici és la fàbrica de Cinelli, i a la bicicleta també es de la mateixa marca... tinc el dubte de si la obra estava feta i Cinelli la va utilitzar o bé si l'obra va ser un encàrreg a priori. (??)

Reflexions sobre art - I

Ja fa uns quants anys vaig ser estudiant de Belles Arts. De petit el dibuix se m'havia donat bé, però un cop dins la carrera tot es va tornar confós. No vaig acabar els estudis. Aparentment i de cara enfora havia estat desmotivació i apatía en general. Però per dins sabia que la lliçó ja havia estat donada: l'art viu i perviu per si mateix. El meu camí era un altre

 Crec com va dir Joseph Beuys: qualsevol persona és artista quan en l'exercici de qualsevol activitat empra la creativitat. Tot bellugant el raonament, la inteligència, l'habilitat, la tècnica, l'esperit, els materials, aquesta persona realitza una acció, i és en l'acció on efímerament pot aparèixer l'art, on es pot copçar la seva presència. L'art és viu, sempre és en el present. Les obres d'art són aproximacions del passat, són coses sense vida fruit de l'intent per fixar aquella breu essència que fou art.
Així que vaig saber que estudiar l'art, crear art, coleccionar art, manipular art... era del tot inútil  espiritualment, vaig plegar. Recordo els darrers temps passejant pels carrers de Bcn mirant parets velles, cartells estripats, carrers en obres, pintades, rovell en el ferro, ... per tot arreu podia veure "l'art" que tants "artistes" moderns havien endinsat als museus "contemporanis".

Des d'aleshores  em fa content percebre l'art com es manifesta, de manera atzarosa, tan fa si sembrant els alls, si mirant el cel o netejant els rodaments d'una bicicleta...
Aquesta foto és una simple obra d'art però l'art és el què passà tot netejant les petites boles d'acer dins una cassoleta plena de benzina, sense cap intenció així van quedar colocades.
Us heu fixat que dins de cada mirall esfèric hi ha gairbé el mateix? i com les esferes es perceben com hexàgons talment un rusc d'abelles? i com hi va anar a parar una bola de pinyó entremig de les 44 boles de direcció d'una bici?

Hi ha allò de "val més que en sobrin que no pas que en faltin" però en un rodament de bicicleta això va al revés:  si en falta una encara podrà funcionar  però si en sobra alguna no hi tindrà pas cabuda!

D'ombres en canvi sempre hi ha les justes.