- Monty T-215

Vet aquí una de les primerenques Monty després que la casa Montesa tanqués la fabricació de la Montesita i en Pere Pi decidís seguir endavant pel seu compte amb les bicis de trialsin (historia del trialsin)(història Monty)
Aquest és el model T-215. Encara estic a la recerca de trobar informació sobre la bici, l'any de fabricació... ja fa gairebé un any que la tinc i no he trobat més informació que la alguna foto d'algun participant a la bike trial legends .

Bé, fent una mica el "txerlokjolms" he vist que la bici més o menys anava així muntada:
- Quadre, forquilla i manillarg d'acer, fets a Talleres Fargas de Terrassa.
- També la casa Nagesti de Sant Just Desvern degué fabricar les bieles i plat de 24 dents d'alumini i potser la tija de manillar, que tinc dubtes que fós l'original, ja que hi ha un "bmx" sospitós gravat...  (Depèn de l'any en que fos fabricada la bici).
- Els frens eren els mateixos Olimpic Balon que les Montesitas i moltes BMX d'aleshores.
- La direcció, el pedalier, els carrets de les rodes, i els pedals eren de la casa BH, al principi associada a Montesa i a Monty com a subministrador d'algunes peces.
- Les llantes unes Akront 20 x 1,75 d'alumini anoditzat en vermell.
- Els neumàtics originals eren el Pirelli 2-16 Trial  a darrera i el Michelin 20 x 2,125 a davant.
- Les manetes de frens d'origen no sé de quina casa eren, ara he posat unes Lusito,N.O.S.
- Seient de plàstic GUILLA
A més del neumàtic de darrera, també he cambiat la tija del seient i l'abraçadera, i he "fabricat" el "protector de carter" amb plàstic dur.

Funciona tot perfecte, el quadre té bastans pelats (fàcils de mantenir a ratlla amb un drap i oli de tant en tant) però no té cap defecte d'alineació ni cops ni doblegades, altrament difícil de fer ja que és endimoniadament robust. La bici no és una pluma, això si.

Mentrestant segueixo buscant un manillarg i les abraçaderes de la meva montesita T-15 que vull restaurar. Si algú em sap dir on trobar-ne ém faria molt feliç (o un plànol amb les mides, o una altra T-15... )

Avui 20 de novembre aquesta T-215 s'ha venut i l'han vingut a buscar. Ha estrenat furgoneta i tot.

El nou propietari m'ha dit que aquesta bici era del 1984. I ell la situa entre la T-17 i la T-19 AERO.

O sigui  que seria... metafòricament..."el segon LP que en Pere Pi va editar en solitari"...? fins ara m'imaginava que era del 88/90.

La bici finalment s'ha mogut de casa,  ha estat un honor tenir-la tot aquest temps per aquí.

Moltes gràcies D.!

15 maig 2011 : ja fa setmanes que tinc el manillarg i suports per la T-15, gràcies Piu! ( bici-trial classic)

gener 2012: aquesta T-215 és la succesora del model T-19 "mixta", de 1984, podeu veure una foto al reportatge "colecció de Jordi Yelamos"

- BH Bolero Lila

Una altra BH refeta per a una segona vida. Aquesta bici és una donació de la Maria de la lluna, que no la feia servir i necessitaven espai, moltes gràcies Maria!

Amb rodes de 600 (24'), és un entremig entre les grans i les petites, sense marxes, ni cap complicació tecnològica més ellà del llum amb dinamo incorporat i un timbre de penúltima generació decathlònica. Senzilla, guapa i ben sòlida, ideal per passejar o per el dia-dia urbà.

Si bé és del darrer periode abans de la irrupció de les BTT al mercat europeu (finals dels 80, i com explico en el post del pedalier) aquesta és la primera BH "antiga" que he restaurat que porta bieles de "normal extracció", amb els taps, cargols i rosques habituals en la majoría de fabricants que permeten treure i posar les bieles amb un extractor normalitzat.

Està en molt bon estat,  tota neta i posada a punt, rodes alineades, tot reengrassat i ajustat, funciona perfectament. Té alguns pelats en el quadre i unes petites esquesrdes al seient (res important), apte per talles fins a 1,70 (+-).

Avui a 25 d'agost ja ha marxat amb tren cap a Vilanova. Moltes gràcies M. i bona sort!;

A. dziękujemy za wizytę, powodzenia!  :-) 

*** reengrassar i ajustar direcció

 Un joc de direcció d'una bici clàssica es compon de les següents peces: els dos anells que van fixats al cuadre, l'anell que va fixat a la forquilla, les dues gàbies de boles, la cassoleta superior, l'arandela i la contrafemella.

Una vegada està tot net de la grassa vella i bruticia engrassem les pistes i les gabies amb les boles.
Va bé colocar el quadre de cap per avall.

Fiquem les gàbies de boles a les pistes, en la posició correcta. Si no n'estem segurs de com van és bo provar el muntatge sense engrassar, en sec.

Coloquem la forquilla i enrosquem la cassoleta, fins que la forquilla queda quieta "amunt i avall".

Cal vigilar d'enroscar bé al principi, amb les mans. Si no podem amb les mans és que potser la cassoleta ha entrat un xic torta. Cal tornar a començar, si no ho podem xafar tot.

Les últimes peces: l'arandela amb el seu pla perquè després no giri, i la contrafemella que serveix per "clavar" al seu lloc la cassoleta de dalt.

 Per ajustar la direcció i que quedi ben collada s'ha de fer amb la bici tota muntada i dreta a terra. La tija del manillarg ben collada en la posició que volem.

     1- Si frenem amb el fre de davant i movem la bici endavant i enrera sentirem el "crug-crug" que ens indica que cal ajustar més.

     2- Si és el cas cargolem més la casssoleta fins que ja no sentim el "crug-crug", també comprovem que el manillarg gira suau a dreta i esquerra.

Ja tenim "la posició bona", ara cal fixar-ho.

     3- Aguantem la bici dempeus amb la roda de davant entre les cames..

     4- Amb una clau de direcció aguantem la casssoleta quieta en "la posició bona", mentre amb l'altra clau collem la contrafemella que estampeixi a l'arandela i a la cassoleta.  Llavors queda tot ben collat.

 Amb una mica de pràctica sabrem fer bé aquesta operació tant important per la salut de les bicicletes.