Principis

Així com el cos és el vehicle de l'ànima, em miro la bicicleta com el vehicle del cos. En el perfeccionament de la roda, la bicicleta va ser la cosa més econòmica de desplaçar-se més lluny, més de pressa i menys cansada que caminant. I encara ho és: no menja com un cavall ni beu com un cotxe, tota persona no entrenada podria anar kms enllà de casa seva més de pressa i trobant-se més bé que havent-hi anat a peu, pesa poc, ocupa un trosset de casa, el manteniment és barat... la pega es que amb bici no podem portar molts kilos de pes, i això encara "pesa" molt en aquesta xarxa viaria tant cuidada i preparada pels cotxes i llur pes ecocòmic i social.

Però les coses van cambiant: en un món en crisis com el nostre (no aquesta crisis d'avui sinó la dels darrers 40 anys) la bicicleta va trobant el seu lloc malgrat les pujades de la nostra geografia i els semàfors que posa l'administració.

I perquè cambien les coses? un motiu és la falta de calers,la crisis. Mantenir un cotxe i utilitzar-lo per Barcelona pot costar a partir 4000 euros l'any pel cap baix, moure's amb autobus i metro...500/600 euros cada x temps? en canvi desplaçar se amb bicicleta és molt barat, un plat d'arròs? una punxada? una petita reparació, tot plegat 20 euros?
L'altre motiu important és per la presa de conciència ecològica que poc a poc anem assolint com a societat alienada de la naturalesa. No seguir embrutant casa nostra és l'únic pas possible per tal que generacions futures puguin passar per aquí, y puguin veure la casa tal com és, amb tota la seva decoració original.

Evidentment, a l'administració no li resulta positiu, econòmicament, això de més i més bicis. Però per altra part els recaptadors d'impostos també són persones que noten, o notaran, la crisis, i que respiren la mateixa pol·lució urbana que tothom... de ben segur pensen o han pensat en això d'anar amb bicicleta i no ho descarten d'entrada.

Així doncs, Veig a la bicicleta com un metge savi davant una societat malalta. I per això Bicinova: un petit intent de tornar les bicicletes abandonades a recórrer de nou carrers i camins, amb força, pau i alegria. Perquè en el seu moviment rau bona part de la curació que molts necessitem.