Un amic em va donar aquest tros d'una vella i rovellada
Olympia de Figueres, potser dels 50s.
Té mala pinta i sembla tot trabat però cal intentar ressucitar-la.
Amb el pedalier van haver-hi problemes difícils. Resumint, el lockring estava "enganxat" a la cassoleta esquerra. El passador tampoc va voler sortir de cap de les maneres. De moment ho he deixat així, tope rat.
Avui anem a explorar el fenomen de les tijes "fixie" (incrustades al quadre i a la forquilla, o bé perquè no eren del diàmetre adecuat o bé perquè el temps i l'òxid les ha "solidificat")
LA POTÈNCIA
La tija que surt de la forquilla i agafa el manillarg té aquest nom. Abans de treure la nostra mirem d'entendre com funciona el seu sistema de fixació:
Hi ha el cargol llarg, la tija i el "cono":
Ara imaginem que està instalada en una bicicleta. El cargol apreta el cono cap amunt, aquest obre les parets de la potència, que es mantenen clavades dins el tub de la forquilla. Tot va bé, la tija i la forquilla són una sola peça.
Per treure-la hem de descargolar, el cono baixa, les parets de la potència es tanquen i la tija pot sortir. Moltes vegades però, el cono es queda quiet i veiem que el cargol va tirant amunt, com a la foto. Cal agafar un martell i donar un cop sec al cap del cargol, sino treuriem el cargol i la potència encara estaria fixada a la bici. Aquest "truco" és bàsic:
El cono es desbloqueja i podem seguir.
Bàsicament hi ha dos diàmetres de potència, que solen ser l'origen del problema , una majoria és diàmetre 22,2 mm. i l'altre és 22,0 mm.
La potència ha d'entrar fregant les parets del tub però sense haver de fer molta força, per el contrari, si entra molt lleugera i notem un "crug-crug" lateral és que tampoc no és l'adecuada.
Anem a treure la nostra, comencem per provar de descargolar el cargol... no es mou ni un mm.
Apliquem "6 en 1" al cono i subjectem la forquilla ben fort al cargol de banc. Tornem a provar de descargolar. No es mou ni un mm.
Però cal treure com a mínim el cap del cargol per continuar. S'acava trencant? no passa res.
La tija segueix bloquejada per el cono que hi ha a dins, busquem una peça d'acer més prima i llarga que el cargol trencat, el fiquem a dins i amb un cop potent desbloquegem el cono.
Ara ja podem treure la tija. El manillarg ens permet fer més palanca, movem a dreta i esquerra i després també amunt.
Ara desmuntem la forquilla, que li falta la femella de dalt.
Primer cal treure l'anell separador, que
no va roscat, ha de sortir recte amunt ben paral·lel a la base. Amb diverses eines ho aconseguim.
En aquesta foto es veu el petit pla de l'anell, que ha de coincidir amb el petit pla de la forquilla, tant per entrar com per sortir. A vegades en comptes d'un pla hi ha una petita dent que fa la mateixa funció: que quan apretem fort la femella de dalt, la cassoleta de baix no giri.
Abans de seguir netegem la rosca
(!!! utilitzar SEMPRE ulleres de protecció quan remenem els raspalls circulars! !!!) i li tirem "6 en 1"
Voilà.
TIJA DEL SEIENT (SEATPOST)
Descargolem el cargol que l'apreta.
Com en aquest cas, alguns cargols s'han fet malbé i giren de tot dos cantons. Unes tenalles ens poden ajudar a apretar fort el cargol, que no giri i així poder descargolar. Si el cargol encara gira, podem fer dos petits plans amb una llima i així les tenalles no patinen.
Aquí es veu com en el forat de quadre s'ha gastat l'encaix on s'allotja la petita dent del cargol.
Primer intent: subjectant el seient amb les mans, el provem de moure a dreta i esquerra...
No es mou ni un mm.
Treiem el seient ( !!! ulleres, gafas, glasses !!!)
Segon intent, coloquem el quadre de cap per avall i apretem tope fort la tija en el cargol de banc.
Provem de fer força a dreta i esquerra fent palanca amb el cuadre...
no es mou ni un mm., l'anell del seient patina damunt la tija.
Descansem,
obrim parèntesis:
Amb les tijes que no són rodones aquest sistema no sol fallar. Així s'agafen.
També una potència la podem subjectar d'aquesta manera i fer girar la forquilla, en casos extrems fent palanca amb una barra llarga ente els seus dos braços.
A vegades necesitem treure el manillar, aquí una manera per no ratllar la part central, treient el cargol i fent palanca, així obrim el diàmetre de la potència i el manillar surt lateralment sense patir.
Algunes potències "modernes" com aquesta 3ttt porten un petit cargol que seveix per això. Però atenció, quan apretem el manillar aquest cargol ha d'estar ben enretirat.
Tanquem parèntesis i seguim
Tercer intent:
Amb una llima per ferro fem un pla a cada lateral le la tija, i la tornem a colocar al cargol de banc com abans, fem força i... res, no es mou ni un mm. la tija es comença a deformar.
Últim intent, quan res d'abans funciona queda l'última esperança, fer un forat i fer-hi passar algun element metàlic:
així segur que la tija no patina en el cargol de banc...
A vegades cal acceptar que hia tijes més tossudes que un mateix,
no s'ha mogut ni un mm.
Ara començo a anar per camins desconeguts, i després de maleïr la tija i d'emprenyar-me una mica agafo calma i medito... i em dic: bé, ja li trobarem un remei, de moment intentem deixar-la ben acabada.
Amb un taladre de baixes revolucions, un raspall metàl·lic llarg i cilíndric i un drap moll amb gasolina podem netejar de grassa i òxid els interiors dels tubs (seient, direcció...)
La nova tija que haurem d'instalar haurà de fer 23 ,4 mm de diàmetre o una mica més. De 23,8 i 24,0 mm sí que se'n troben.
Farà falta trobar un taller on tinguin l'eina que serveix per mecanitzar la paret interior dels tubs (em sembla que es diu mandrinador)
Normalment això de les tijes és qüestió de 10 segons. Aquesta és la primera que no ha volgut sortit.
Però quan una cosa no està sortint com volem, és perquè hi ha una lliçó amagada.
Bé, sembla que aquesta bici se'n sortirà.
