Aquesta és una bici blava de marca Cervinia, això que per internet només vaig trobar informació d'estacions d'Sky, amb aquesta marca. Mai n'he vist cap amb aquets nom. Molt xula, es va vendre a subasta el 5 d'octubre i a hores d'ara corre per Barna. Salutacions a la parella guanyadora.
▼
28 de set. 2009
23 de set. 2009
- JULIETTE french retro road bike
Antiga Cycles Francesco Moser, made in France (St Etienne)
Cuadre pulit, capa antiòxid a sota i pintat a pistola, disseny únic i marca Juliette Competition inventada, no hi ha una altra igual. Funciona perfecte (estil francès, té les seves coses, com un 2CV, o un 4L...)
Venuda el dia 9 d'octubre, se n'ha anat cap a Mullingar, a Irlanda.
Vista descomposició original, previa restauració
20 de set. 2009
- Raleigh Gran Prix
Aquesta és una antiga Raleigh anglesa, manillarg de passeig i tija curta, per una posició còmode. Porta canvi integrat al carret de la roda, Sturmey Archer de 3 velocitats (+- equivaldrien a un 52x14 , un 42x16 i un 42x18). Ideal per ciutat . Pintura original de fàbrica, amb el logo metàl·lic frontal
Venuda a eBay, l'anunci encara no ha durat 2 hores! El mateix comprador que les subastes de la Peliser i la GAC infantil.
12 de set. 2009
- Antiga G.A.C. infantil
11 de set. 2009
La talla d'un cuadre
La talla d'un cuadre es la mida en cms entre el centre de la caixa de pedalier i el creuament dels eixos del tub del seient i el tub horitzontal (A). Es la mida més important, juntament amb la longitud del tub horitzontal(L), que també es mesura entre eixos.
A cada altura correspon una franja de talles, en aquesta taula hi ha una aproximació per bicicletes de carretera.
Però hi ha diversos factors més a tenir en compte, sobretot aclarir si la persona està habituada a la posició de ciclisme, amb el manillarg baix i avançat. Si no és així i busca una posició més còmoda (amb el manillarg amunt i a prop) tendirà a una talla més gran per a la seva alçada, mai a una de més petita.
La raó es que la tija del seient té més marge de regulació en altura que no la longitud i altura de la potència(tija del manillarg), més condicionada per les dimensions del quadre.
A cada altura correspon una franja de talles, en aquesta taula hi ha una aproximació per bicicletes de carretera.
Però hi ha diversos factors més a tenir en compte, sobretot aclarir si la persona està habituada a la posició de ciclisme, amb el manillarg baix i avançat. Si no és així i busca una posició més còmoda (amb el manillarg amunt i a prop) tendirà a una talla més gran per a la seva alçada, mai a una de més petita.
La raó es que la tija del seient té més marge de regulació en altura que no la longitud i altura de la potència(tija del manillarg), més condicionada per les dimensions del quadre.
10 de set. 2009
- PELISER carretera anys 70
Bicicleta retro marca PELISER, anys 70. Amb frens Mafac, canvis Simplex, restaurada i en perfecte estat. Venuda per eBay el 20 de setembre 2009
- ORBEA FUNNY una primera BTT
Ara deu estar feliç, aquesta Bici tot terreny, estava trista i abandonada amb òxid i bastant trinxada, a punt de "deixallerar" com la BH d'abans. Per sort el cuadre i moltes peces eren brutes i prou, vaig canviar el seient, punys, maneta de canvi, pedals, cadena, fundes i cablejat. Ara el nen i ella corren per Teruel, deitjo que contents.
- BH "la clàssica de poble"
9 de set. 2009
- Rabasa Derbi de carretera
Aquí una autàntica bici retro, amb disseny molt setentero, de la mítica marca de motos. La vaig renovar a finals de l'any passat i la va comprar una noia de Madrid per ebay a 90 euros. Si fos ara hauria buscat un pedalier més retro i sabria on trobar unes fundes de manetes de frens noves.
7 de set. 2009
- Bici passeig CYCLES GITANE
Bici de passeig de marca francesa: Cycles Gitane, molt xula. Tenia una mica de rovell i estava molt bruta i resseca. La vaig desmuntar de dalt a baix, tot net i adhesius fora perquè estaven molt xafats. Molta feina però només vaig haver de renovar cables i fundes, llum del darrera, manxa i bossa d'eines. la resta tot original. La va comprar una noia d'Alicante a subasta d'ebay per uns 138 euros (octubre 2008) Tres marxes, canvi Huret, palanca de canvi a la tija del manillar, bossa d'eines, frens Weinmann, llums amb dinamo...
6 de set. 2009
Principis
Així com el cos és el vehicle de l'ànima, em miro la bicicleta com el vehicle del cos. En el perfeccionament de la roda, la bicicleta va ser la cosa més econòmica de desplaçar-se més lluny, més de pressa i menys cansada que caminant. I encara ho és: no menja com un cavall ni beu com un cotxe, tota persona no entrenada podria anar kms enllà de casa seva més de pressa i trobant-se més bé que havent-hi anat a peu, pesa poc, ocupa un trosset de casa, el manteniment és barat... la pega es que amb bici no podem portar molts kilos de pes, i això encara "pesa" molt en aquesta xarxa viaria tant cuidada i preparada pels cotxes i llur pes ecocòmic i social.
Però les coses van cambiant: en un món en crisis com el nostre (no aquesta crisis d'avui sinó la dels darrers 40 anys) la bicicleta va trobant el seu lloc malgrat les pujades de la nostra geografia i els semàfors que posa l'administració.
I perquè cambien les coses? un motiu és la falta de calers,la crisis. Mantenir un cotxe i utilitzar-lo per Barcelona pot costar a partir 4000 euros l'any pel cap baix, moure's amb autobus i metro...500/600 euros cada x temps? en canvi desplaçar se amb bicicleta és molt barat, un plat d'arròs? una punxada? una petita reparació, tot plegat 20 euros?
L'altre motiu important és per la presa de conciència ecològica que poc a poc anem assolint com a societat alienada de la naturalesa. No seguir embrutant casa nostra és l'únic pas possible per tal que generacions futures puguin passar per aquí, y puguin veure la casa tal com és, amb tota la seva decoració original.
Evidentment, a l'administració no li resulta positiu, econòmicament, això de més i més bicis. Però per altra part els recaptadors d'impostos també són persones que noten, o notaran, la crisis, i que respiren la mateixa pol·lució urbana que tothom... de ben segur pensen o han pensat en això d'anar amb bicicleta i no ho descarten d'entrada.
Així doncs, Veig a la bicicleta com un metge savi davant una societat malalta. I per això Bicinova: un petit intent de tornar les bicicletes abandonades a recórrer de nou carrers i camins, amb força, pau i alegria. Perquè en el seu moviment rau bona part de la curació que molts necessitem.
Però les coses van cambiant: en un món en crisis com el nostre (no aquesta crisis d'avui sinó la dels darrers 40 anys) la bicicleta va trobant el seu lloc malgrat les pujades de la nostra geografia i els semàfors que posa l'administració.
I perquè cambien les coses? un motiu és la falta de calers,la crisis. Mantenir un cotxe i utilitzar-lo per Barcelona pot costar a partir 4000 euros l'any pel cap baix, moure's amb autobus i metro...500/600 euros cada x temps? en canvi desplaçar se amb bicicleta és molt barat, un plat d'arròs? una punxada? una petita reparació, tot plegat 20 euros?
L'altre motiu important és per la presa de conciència ecològica que poc a poc anem assolint com a societat alienada de la naturalesa. No seguir embrutant casa nostra és l'únic pas possible per tal que generacions futures puguin passar per aquí, y puguin veure la casa tal com és, amb tota la seva decoració original.
Evidentment, a l'administració no li resulta positiu, econòmicament, això de més i més bicis. Però per altra part els recaptadors d'impostos també són persones que noten, o notaran, la crisis, i que respiren la mateixa pol·lució urbana que tothom... de ben segur pensen o han pensat en això d'anar amb bicicleta i no ho descarten d'entrada.
Així doncs, Veig a la bicicleta com un metge savi davant una societat malalta. I per això Bicinova: un petit intent de tornar les bicicletes abandonades a recórrer de nou carrers i camins, amb força, pau i alegria. Perquè en el seu moviment rau bona part de la curació que molts necessitem.
Presentació
Bon dia, avui dimenge 6 de setembre de 2009 començo aquest blog de Bicinova.
Bicinova és un "taller" casolà de recuperació de bicicletes. A partir d'ara és també el nom d'aquest bloc, que ve a ser la porta del taller, on tots i totes hi sou convidats a passar, mirar, xerrar, criticar, proposar, preguntar... i tot el què la creativitat dicti.
Bicinova és un "taller" casolà de recuperació de bicicletes. A partir d'ara és també el nom d'aquest bloc, que ve a ser la porta del taller, on tots i totes hi sou convidats a passar, mirar, xerrar, criticar, proposar, preguntar... i tot el què la creativitat dicti.